El paradís dels treballadors

30.10.2017

Potser sabeu que tenia un avi rus: Mitrofan Tikhonovitx Bezsonov. Per tant, he llegit amb un gran interès l’antologia Viatge a la Rússia soviètica, Visions catalanes de l’URSS (1920-1941) que acaba de publicar Eduard Riu-Barrera a L’Avenç. Més enllà de consideracions personals, em sembla que aquest llibre agradarà als lectors enamorats de Rússia i de la seua història.

New Moscow (1937), de Yuri Pimenov

L’editor Eduard Riu-Barrera presenta d’una manera amena i rigorosa alhora alguns relats de viatges a l’URSS en els anys 1920-1930. Una destinació de moda llavors. Els escriptors francesos Henri Béraud amb Ce que j’ai vu à Moscou (1924) i André Gide amb Retour de l’URSS (1936) van fer el mateix viatge. Més tard vindrà el torn de l’Alemanya nazi. Esperi que aviat l’editorial publicarà una antologia d’aquest tipus sobre els viatgers estrangers a l’Alemanya de Hitler. Allò que m’ha sorprès més en aquest relat és la permanència de la vella Rússia malgrat l’impacte de la revolució. Ferran Valls i Taberner evoca “la polidesa i la cultura de les guies russes, així com el correcte francès que parlaven gairebé totes elles” (pàgina 94).

Entre tots aquests viatgers m’ha interessat particularment el testimoniatge d’Antònia Pérez, mare d’Andreu Nin. Amb poques paraules resumeix tots els tòpics sobre la revolució d’octubre: “fam, revoltes contínues, persecucions, afusellaments, ciutats mortes” (pàgina 65). Ella no està feta per la política i ens dóna detalls sabrosos sobre la vida quotidiana. “El pollastre rostit el farceixen com nosaltres, amb salsitxes, prunes i pinyons, però abans d’arribar-hi jo l’acompanyaven amb macarrons bullits i arròs blanc, en lloc d’escarola, com aquí” (pàgina 66).

Com a cirera del pastís, fa servir expressions encara vives al Rosselló. “I tal” en lloc de “i tant”. Josep Pla, més intel·lectual malgrat la seua voluntat de pagesejar, observa un fet que a mi també m’ha cridat l’atenció durant les meues estades a Moscou. Hi ha una abundància extraordinària de llibreries. “N’hi ha que són grandioses, de les més grans que es poden veure a Europa. A la majoria hi ha una secció estrangera: s’hi troben novel·les franceses una mica anacròniques i quantitats fantàstiques de llibres alemanys” (pàgina 74).

De la primera part dels relats es desprèn una eufòria, un entusiasme col·lectiu que recorda el quadre Nou Moscou de Yuri Pimenov, on una noia maca condueix un cotxe modern. A la fi dell libre apareixen ecos del terror estalinista amb l’expulsió d’Andreu Nin, deixeble de Lev Trotski, i hem de suportar la companyia de l’immund Andreu Marty, català del Conflent, que esdevindrà el carnisser d’Albacete.

Abans d’allunyar-nos de la pàtria dels treballadors, em permetreu d’esmentar un passatge de Vicente Pérez Viche dedicat a Voronej, ciutat d’on procedeixen els Bezsonov. Potser l’autor s’hi va creuar amb els meus besavis i les meves ties que es van quedar allà. Les nostres petites vides s’entreteixen amb connexions invisibles.