El paller d’Oriol Sauleda: la poesia que neix de la improvisació en veu alta

2.12.2018

Oriol Sauleda (1993, Sant Pol de Mar) ja ha passat a formar part del cor de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat com el guanyador de la 43a edició del Premi de Poesia Martí Dot. La seva obra, El paller, acaba de publicar-se aquest mes d’octubre en una acurada edició feta per Viena Edicions. El passat dimarts 20 de novembre va presentar-se a la biblioteca Montserrat Roig de Sant Feliu i dijous 22 va tenir lloc un recital polifònic del poemari a la Calders.

Oriol Sauleda recitant a la biblioteca de Sant Feliu | Foto de Marc Rius

Esprémer la paraula fins a la seva essència, endinsar-se al món dels somnis i fer que la vida sigui una festa. Aquestes són algunes de les sensacions que t’arriben quan sents l’Oriol recitar els versos que curosament ha escollit per a la presentació. I és que El paller, com bé ens adverteix l’autor a l’inici del llibre, si el llegim en veu alta ens permetrà de formar part d’un ritual; però si n’assaborim la lectura en silenci, ens deixarà assistir a un espectacle. Tanmateix, val la pena d’escoltar i veure com el poeta s’ofereix a través de les paraules –“em  dono a tot, aquí em tens, em regalo”– mentre traspua una vitalitat encomanadissa. La referència a Palau i Fabre ens sembla explícita (“Jo em donaria a qui em volgués / com si ni jo me n’adonés”) i, amb ella, la representació de la funció del poeta. Per rebre-hi el clau, Núria Martínez-Vernis (també companya d’improvisació del grup d’acció poètica Nicomedes Mendes) descriu l’Oriol com un orador apassionat amb una gran capacitat d’escena i seducció, optimista i, sobretot, lliure. De fet, l’obra neix d’una improvisació que finalment traspassa el paper en aquest intent de plasmació escrita.

El recull –que combina el text amb il·lustracions del mateix Sauleda– es pot seguir i llegir en qualsevol ordre. Es tracta d’un seguit de ràfegues, imatges evocadores perquè cadascú faci el recorregut que prefereixi. La lectura ordenada possiblement no té la mateixa força que el fragment o vers llegit arbitràriament, que és, a voltes, més commovedor. En fa al·lusió també Guim Valls –guanyador de l’anterior edició del Premi de Poesia Martí Dot– al pròleg del llibre, “no sé si El paller és un sol poema llarg –poema riu o poema rialla–, o potser només és poesia que traspua entre les frases que l’Oriol es dicta a si mateix”.

La poesia fresca i vital de Sauleda s’erigeix en una “consecució constant i construcció contínua” de jocs amb les paraules, i vol fluir dins la vida. Tot i que a una primera lectura pot semblar tan sols desordenada, quan hom s’hi endinsa més detingudament en podrà forjar un fil de pensament que es va construint fragmentàriament, com a un llibre d’aforismes poètics. A més dels autors que són citats expressament –es passen el testimoni Carner, Rilke, Vallverdú, Vinyoli i Rodoreda–, s’hi intueix un rerefons ètic i filosòfic, com sembla fer l’ullet a aquella filosofia de proximitat que reivindica Josep Maria Esquirol a La resistència íntima.

En El paller, doncs, es plantegen les possibilitats infinites de veure les coses i de reconèixer la nostra essència, i alhora es posa de manifest la fragilitat de la condició humana. L’únic recorregut que queda obert enmig de les febleses és el que ens condueix a la trobada amb l’altre: aleshores ja “no hi ha guanys ni tampoc pèrdues, sols intercanvis”. Llavors, el volum esdevé una invitació a lliurar-se caminant, a continuar a despit de l’enigma de no saber on ens mena tot això. A vegades, però, no és necessari saber-ho i només cal deixar-se anar, més enllà de qualsevol final o principi. “Si véns, si vols, voles, la porta és ben oberta”.

El premi de Poesia Martí Dot

És el segon premi més antic de poesia per a joves a Catalunya. Va néixer l’any 1974 en homenatge a Martí Dot i Parellada, un poeta i metal·lúrgic santfeliuenc que tenia predilecció per a poetes com Verdaguer i Carner. El jurat del premi de Poesia Martí Dot 2017 estava format per David Castillo (president), David Caño, Josep Faura, Laia Noguera, Ramon Pla, Guim Valls i Israel Ruiz (secretari).