El pàjaru que volia volar

21.01.2015

Pàjaru busca pàjara (per anar a donar un vol o el que convingui). Aquesta és la tesi, l’objectiu i el resum de Pàjaru, el nou espectacle de clown de Pere Hosta, sota la direcció de Manel Trias i amb el treball audiovisual de Isaki Lacuesta. La Seca Espai Brossa l’acollirà fins l’1 de febrer.

Pàjaru, de Pere Hosta, a La Seca Espai Brossa

Pàjaru, de Pere Hosta, a La Seca Espai Brossa

Durant 60 minuts Pere Hosta, o l’exemplar de Power Bird que encarna, ens fa viatjar a través del món de l’ornitologia. Un recorregut que a mesura que passen els minuts es torna més delirant, més deforme i més absurd. Només una cosa és clara en tot moment: pàjaru busca pàjara (per anar a donar un vol o el que convingui).

El nou treball de Pere Hosta és difícil de catalogar. Té, diguéssim, tots els elements que fan possible l’èxit d’una obra: una escenografia justa, austera i precisa, un joc de projeccions delicat i evocador, i un intèrpret més que compromès amb el seu “pàjaru”. Tot i així, la màgia no esdevé a la sala. La dramatúrgia trontolla a estones per la seva manca de concreció i el ritme no aconsegueix mantenir en tensió els espectadors.

Com si malgrat el bon material artístic aquest no hagués encaixat bé en el resultat final, les accions i les paraules de Pere Hosta es queden en una intencionalitat que no arriba a ser mai allò que tan visiblement pretén semblar. A Pàjaru veiem un pallasso que vol ser pallasso i potser és per això que sentim que aquest “pàjaru” no acaba mai d’aixecar el vol.