El mur, una faula moderna

20.04.2014

L’editorial Fanbooks publica El mur, de William Sutcliffe, un llibre insòlit i commovedor que, a través de la història d’un noi de tretze anys, retrata la difícil relació entre israelians i palestins.  Amb una trama despullada de laxitud, aquest testimoni adolescent d’un conflicte tan complex permet al lector apropar-s’hi des d’un altre punt de vista, molt més proper i emotiu.

 

William Sutcliffe | Foto: Murdo Macleod

El mur és una història de ficció ambientada en un escenari segmentat, desbordat de contrastos, amb dues realitats contigües i desiguals, separades de qualsevol contacte més enllà de la violència, la por i el fanatisme. Una història de ficció narrada en primera persona per un noi de tretze anys que, primer amb inconsciència i després amb resignació, s’adona de com els prejudicis poden arribar a inocular el sentiment d’odi entre les persones i de com de diferent por ser la vida a l’altra banda del mur, inestable i perillosa, en comparació amb la seva, monòtona i previsible.

Amb un ritme narratiu vibrant, gairebé demolidor, William Sutcliffe (Londres, 1971) construeix un relat elèctric i voraç, carregat de tensió i incertesa des de la primera pàgina. El protagonista de la novel·la, en Joshua, explica les seves peripècies amb una barreja d’innocència i causticitat colpidora: la seva  manera de descriure les coses i de reflexionar sobre el que l’envolta recorda la mordacitat i la franquesa (insolent i tendra a la vegada) del Holden Caulfield més inspirat: “Imagineu-vos passar-se el dia donant voltes i més voltes amb un cotxe, patrullant per uns carrers on no passa mai res. Per molt intel·ligent que siguis d’entrada, acabes amb el cervell fet puré”. L’únic que el fa diferent del protagonista d’El vigilant en el camp de sègol és l’hàbitat on desenvolupa l’existència, que el farà a madurar a marxes forçades.

El mur, que pel seu plantejament ens evoca la història d’El noi del pijama de ratlles, és una faula moderna. Tristament moderna. Se la pot classificar, estrictament, com a novel·la de ficció, però es fa impossible no detectar traces òbvies de (crua) realitat pàgina rere pàgina. La història està ambientada a Amarias, un poble fictici i impersonal que reflecteix molts elements dels assentaments israelians de Cisjordània, zona ocupada tenallada pel “mur de seguretat” que ha canviat radicalment la vida de la gent que hi viu. Potser El mur no és una història real, però la veracitat que duu inherent és incontestable. La desigualtat és tan visceral com tot allò que el conflicte que hi ha al darrere ha engendrat: l’obsessió, el victimisme i la quimera.

Literàriament, la novel·la és brillant. El fet d’estar narrada per un noi de tretze anys que descobreix per si mateix la mentida, la dominació i la intransigència, fa que el relat sigui més proper i més sincer, i també més intens. Després de descobrir un túnel secret que condueix cap a l’altra banda del mur, en Joshua no pot resistir la temptació de veure què hi ha realment més enllà del ciment. Tot el que en sap abans de trepitjar aquest territori estrany (i estranyament proper) ho sap per les referències de la gent de la “seva” banda, que viuen “sans i estalvis” gràcies a la protecció del mur. Però les històries que ha sentit només són això, històries, i sols quan penetra en aquest món desconegut hi troba una veritat autèntica, palpable, sobre la qual ningú l’ha preparat abans. El que viu a partir d’aquest moment és una successió brutal d’emocions i perills tan aguts que el lector no podrà parar de llegir fins que la seva història arribi a un desenllaç, inevitable i determinat.