El llop envoltat de xais

30.01.2019

Deia Howard Bloom en el seu assaig El principi Lucifer (1995) que el mal i la confrontació entre individus i entre grups socials no són tan sols elements intrínsecs a la naturalesa humana, sinó que també actuen com a detonants dels canvis i del progrés psicosocials. L’odi, les agressions i les guerres són necessaris en un món en constant avenç cap a formes de pensament més evolucionades.

Bernard Minier. | © CCMA / Laura Muñoz

El mal voleia per sobre de totes les pàgines de Noche (Salamandra), penúltima novel·la de l’escriptor francès Bernard Minier, un dels autors més destacats de l’actual thriller francès.

El flic literari de Minier, Martin Servaz, és el comandant de la Brigada Criminal de la policia de Toulouse, protagonista fins aquesta de quatre de les novel·les de l’autor [1]. Servaz és un policia tranquil, amant de la música de Mahler i dels relats de Poe, de costums tradicionals, poc obert als canvis tecnològics i bon amic dels seus amics. Pateix un coma que el farà viure una EPM [2], fet que canviarà radicalment la seva visió de la vida i farà que les persones que l’estimen pateixin pel seu allunyament i introversió sobtats. És un moment de debilitat existencial, una ocasió perfecta perquè el seu gran enemic, l’assassí en sèrie Julian Hirtmann, reprengui el seu maquiavèlic joc amb ell, un tête a tête que no havia estat tan intens des de la primera novel·la de Minier, amb el seu policia preferit com a protagonista, Bajo el hielo (2011).

Julian Hirtmann havia estat amagat durant molt de temps després d’haver-li arrabassat a Servaz la seva estimada Marianne, encara desapareguda. Hirtmann es descobreix de nou amb l’assassinat d’una noia en una església de Noruega, fet que posarà en contacte a Servaz amb una agent de policia d’aquest país, Kirsten Nigaard. Junts emprendran una investigació conjunta.

La galeria de secundaris és molt abundant, i tots ells gaudeixen del seu protagonisme. És aquest un dels punts forts de la novel·la, a més del seu ritme trepidant, dues de les característiques del que ha de ser un bon thriller.

Hirtmann ja no s’amaga, apareix i desapareix a conveniència, sempre obligant a Servaz a jugar a fet i amagar. Servaz sap que està essent guiat com una marioneta, però també sap que és l’única manera d’apropar-se a la guarida del llop. Perquè Hirtmann és el mascle alfa en una gran manada. Els seus sequaços li serveixen amb devoció incondicional i actuen en una xarxa força estesa, a l’empar de la nit muntanyenca que tant es coneix Minier. La nit i la foscor pirenaiques i alpines ho inunden tot: l’hivern, el fred, el vent gèlid, les muntanyes, el to blavós del blanc de la neu il·luminada per la llum de la lluna, els arbres que s’abalancen des del bosc amenaçador… Tot és fosc i tot és negre i terrorífic, com els somnis de Servaz i l’altra realitat que va viure durant el seu coma. I a l’aguait de tot es troba una ombra sinistra, la que amaga una vida que cal rescatar de les gargamelles del llop Hirtmann, la d’un nen petit de cinc anys que està essent criat per ell i els seus acòlits, un nen que s’està convertint en el seu llobató i en qui Servaz va descobrint a poc a poc algú molt més important del que ell mateix es pot arribar a pensar.

El sinistre Hirtmann, antic fiscal de Ginebra, ha estat comparat amb Hannibal Lecter per la seva intel·ligència i sagacitat. Però Hirtmann és lliure i es mou per on vol i quan vol. Ell mateix es considera un llop envoltat de xais: les seves víctimes, que tria sense escrúpols. L’assassí està orgullós de ser qui és, de la seva naturalesa atroç i perversa; ell controla la seva manada i també a d’altres llops solitaris que volen acabar amb ell.

Hirtmann també parla amb Martin de la confrontació i el conflicte com a motors del canvi social, i ho fa prenent com a exemple les teories de Marción, un cristià filòsof que va concloure que va ser Déu qui va crear el Mal, i no pas Lucifer. Aquest esdevé així el centre temàtic de la narració: els psicòpates comparteixen en definitiva la mateixa psique que qualsevol altre ésser humà, només que ells porten aquest pensament a l’extrem, a l’acció més despietada. El mal és doncs inherent a la condició humana i no es pot desprendre de la mateixa. La bogeria governa el món, com afirma Xavier, el psiquiatra de Martin. Són teories filosòfiques que, per esgarrifoses que semblin, fan reflexionar molt.

[1] Soeurs (2018) és el darrer thriller de Bernard Minier encara no traduït al castellà, protagonitzat de nou per Martin Servaz.

[2] Experiència propera a la mort.

Bernard Minier participa avui a la taula rodona Port Thriller de la BCN Negra 2019. La conversa serà a les 18.30 h a la Biblioteca Jaume Fuster. Minier xerrarà amb les escriptores Lisa McInerney i Karina Sainz Borgo.