El Julián és una sirena

19.06.2019

Cada any, al juny, se celebra la Mermaid Parade, o desfilada de sirenes, a Coney Island (Brooklyn) per donar entrada a l’esperat estiu, una festa del color que va inspirar Jessica Love per escriure i il·lustrar Sirenes (Kókinos), Premi Llibreter 2019 en la categoria d’àlbum.

Il·lustració del llibre.

El Julián és un nen afrocaribeny a qui li agraden molt les sirenes. Mentre la seva àvia s’està dutxant, se li acut una idea: es treu la roba, es posa unes fulles al cap que li fan de plomes, les adorna amb flors, es maquilla i es lliga una cortina blanca a la cintura, la cua. Ella, quan el veu, tot i que primer arronsa el nas, de seguida va a buscar un collaret i l’hi dona, com a toc final. Per narrar aquesta història, l’autora no parteix d’una experiència personal, però sí que, en alguna ocasió, ha explicat que la va ajudar el fet de tenir un amic transgènere i conèixer (més o menys) de prop la realitat del col·lectiu. A més, no és casualitat que recorri a aquestes criatures màgiques per parlar-ne: busqueu, per exemple, la història de la Jazz, una nena trans, que també les adora. D’altra banda, es va adonar que hi havia una producció escassa de llibres il·lustrats amb infants que s’allunyen dels estereotips de gènere i, consegüentment, va veure necessari plantejar aquesta qüestió per als petits lectors. A Sirenas, el Julián rep comprensió i acolliment. Quan un autor LGBTQ+ ha patit, en algun moment de la vida, discriminació, aquest punt se sol reflectir, d’alguna manera o altra, en la seva obra. Però aquí no, al contrari; més aviat la situació es descriu com una expressió de desig i esperança. Potser perquè Jessica Love no ho ha viscut en la pròpia pell, o bé perquè, senzillament, és així com li venia de gust representar-ho. Qui sap.

En qualsevol cas, aquesta positivitat és molt palesa, així mateix, en la proposta gràfica: sobre fons marró, els colors vius (l’artista segurament beu de la cultura afrocaribenya) ressalten i ens acompanyen de la primera pàgina a l’última. Ho veiem, sobretot, en la vestimenta dels personatges, en què no s’escatima en contrastos cromàtics, la qual cosa permet anar seguint el recorregut que fan pels carrers de Brooklyn –o la transformació del petit Julián, de nen a sirena– fins a la gran desfilada, que és on el porta l’àvia.

A la Mermaid Parade, el protagonista hi descobreix una comunitat que, com ell, té les sirenes com a element identificador. I és en aquesta festa on trobarà un espai protegit, de vegades necessari per saber que no estem sols i que, a més, ningú no ens mirarà de reüll perquè som especials –en el bon sentit, és clar– i únics.