La vida inimitable Josep M. Dutrèn

Els estius m’agradaria mudar de pell i per unes setmanes convertir-me en el Josep M. Dutrèn o en algun dels joves col·laboradors que té al festival FeMAP i que el segueixen allà on va, de Sort a La Seu i de Berga a Puigcerdà. El FeMAP és el festival més extens dels nostres estius, tant en durada com en territori. Enguany en Dutrèn s’ha tornat a superar.

Dissabte vaig anar al concert de La Ritirata a Alp. Tenia curiositat per escoltar aquesta formació basca, que ha recuperat el compositor Juan Crisóstomo de Arriaga (1806-1826). Però més curiositat encara per veure com ho portava el Dutrèn, i en quines condicions arribava al final del festival després de fer tants ports de muntanya, després de 43 concerts, tallers, exposicions, cursos i sessions de Gastrofilm. Abans de continuar fantasiejant amb la idea de reencarnar-me en el director del FeMAP, volia saber ben bé el pa que s’hi dóna en un festival tan llarg.

I en Dutrèn estava fresc com una rosa. Tot i les excursions que ha fet per alta muntanya, la seva dentadura, del tot envejable, ha resistit a la duresa de l’aigua dels Pirineus. Vaig convidar-lo a la commiseració perquè esplaiés una mica el seu cansament, però la resposta va ser del tot desafiant: “Demà comencem a treballar en el FeMAP 2017”, em va dir. Vaig entendre que aquesta no és una feina només per passar l’estiu a la muntanya i que una reencarnació no seria bufar i fer ampolles.

Vaig proposar de fer-li una foto, amb l’excusa que necessitava imatges d’arxiu, però en realitat la volia per comparar-la amb la foto que li havia fet al principi del festival, per poder estudiar detingudament el personatge al meu laboratori de reencarnacions, però ell s’hi va negar. El secret Dutrèn es manté inviolable.

Mentre esperàvem que s’acabés la missa per entrar a l’església, el Josep M. em va explicar que enguany el públic ha augmentat un 15%, i que ha sentit molt més anglès i francès a les cues que s’han fet per entrar als concerts, molts d’ells amb entrades exhaurides. El FeMAP se centra a oferir música antiga a la gent del país, però l’aposta d’oferir packs turístics perquè els melòmans combinin vacances i concerts al Pirineu va avançant en paral·lel.

Ahir l’església d’Alp es va omplir de gent que volia escoltar el quartet de corda encapçalat pel japonès Hiro Kurosaki. Abans del concert, la cara del rector era tot un poema. Havia contraprogramat una missa a les set de la tarda, que va obligar a posposar tres quarts d’hora l’actuació de La Ritirata. El mossèn es mirava el públic que s’havia congregat a l’església, entre admirat de veure la nau i el cor plens de gent i també amb una mica d’enveja per aquell èxit de convocatòria del Dutrèn. Celebrava satisfet un triomf aliè, ell que només havia pogut omplir quatre fileres de feligresos durant la consagració. A l’estiu, als Pirineus, només en Dutrèn sap omplir esglésies. En la seva pròxima reencarnació hauria de ser el bisbe de La Seu.