El dret a ser invisibles

19.06.2018

La mostra de cinema LGTBI+ Fire!! dedica la seva vint-i-tresena edició al descobriment de la pròpia orientació sexual i de la identitat de gènere durant el moment més vulnerable d’una persona: la infància.

Marvin ou la belle education

Una edició, la vint-i-tresena, que sota el lema És la teva vida, ha posat l’accent durant més de dues setmanes de bon cinema sobre el dret que nenes i nens tenen a descobrir-se, a ser, a viure i a desenvolupar-se sense condicionaments externs. I també celebra el creixent recolzament als infants LGTBI+ per part de dos pilars fonamentals: la família i l’escola.

Una de les cintes paradigmàtiques d’aquest letimotiv del Fire!! 2018 és Marvin ou la belle éducation d’Anne Fontaine (França ,2017), amb l’aparició de la gran Isabelle Huppert fent de sí mateixa.  En Marvin, el jove protagonista, escapa del seu poble per fugir de l’opressió familiar i convertir-se en actor, amb un pare incapaç de transmetre emocions i una mare resignada, que només actua com a espectadora. En la seva fugida de la intolerància, la intimidació i el rebuig, només una persona l’ajudarà: Madeleine Clément, la directora de l’institut de secundària on estudia.

Dir que la incomprensió a casa o el bullying a l’escola són ingredients clau en l’evolució de qualsevol nena o nen LGTBI+ no és res de nou, però veure-ho reflectit a la pantalla és dur. Molt dur i alhora molt pedagògic. Per això el Fire!! també ha organitzat sessions matinals a les quals les escoles que ho desitgin poden assistir-hi. Perquè el cinema pot ser una eina d’educació tan o més potent que qualsevol classe magistral, tutoria o sermó. Perquè la infància i el jovent necessiten referents que els ajudin a conèixer el món i a sí mateixos.

La María Jesús Navarro quan encara era un bebè.

Una de les assistents al festival, la María Jesús Navarro Castro, de Tomelloso, una dona que va néixer intersexual –una realitat antigament coneguda com a hermafroditisme– assegura que fins fa quatre dies, els referents LGTBI+ als productes culturals com ara literatura, televisió o cinema, eren pràcticament inexistents: “La primera vegada que vaig veure una persona transsexual va ser la Carla Antonelli, a finals dels anys 70. La seva foto era en una revista pornogràfica. Abans no hi havia referents. Et pensaves que eres l’única persona al món a ser diferent, i això pesa molt”.

La María Jesús va néixer amb els òrgans sexuals no desenvolupats. El seu pare no hi era després del part, així que el seu avi –amb un dubtós assesorament mèdic– va decidir inscriure-la com a nen: “Aquella decisió del meu avi em va marcar la vida. Vaig trigar més de 30 anys a sentir-me la dona que jo realment era: tres operacions, processos administratius per canviar els meus documents. I, sobretot, milers d’insults i de maltractaments pel fet de voler ser jo mateixa. A la meva família, el meu pare em maltractava constantment i només els meus oncles de Terrassa em van ajudar. A l’escola vaig patir molt de bullying. Vaig tenir una infància molt dura, però m’ha servit per fer-me més forta”.

La María Jesús després de la seva transició. Un camí de més de 30 anys.

Potser una de les etiquetes que més mal han fet al nostre món és la distinció home/dona i tota la càrrega social que el rol masculí i femení porten incorporada. Al film Entre deux sexes, de Régine Abadia, Vincent Guillot, el protagonista, de sexe femení segons el seu estat civil, va veure com el seu cos començava a adquirir característiques masculines en la pubertat. Els seus eloqüents dibuixos parlen del trauma infligit a les persones intersexuals. Persones que no encaixen en les etiquetes de gènere que hem creat.  Els personatges del documental de Régine Abadia, amb alegre voluntat i amb sentit de l’humor, lluiten per l’emancipació d’una minoria invisible i masegada per la vida. El seu problema: la medicina, que intervé no per tractar sinó per adequar els cossos a rígides normes femenines o masculines.

La Maria Jesús també va patir aquest problema: en les primeres dues operacions “el metge em va tallar el micropenis que jo tenia i només es va assegurar que tingués un orifici pel qual un home pogués penetrar-me, però mai em va preguntar si jo sentia plaer. Anys després vaig haver de vendre’m el meu pis per realitzar-me una operació privada a Barcelona que em garantís tenir un clítoris, com qualsevol dona, i ara sí, sentir el plaer que mai havia pogut experimentar. Des d’aquell moment vaig començar a ser feliç i vaig dedicar-me a pensar en altres coses, com en la protecció dels animals al poble a on visc”.

El curt anglès Oh, no, Pedro, d’Annlin Chao, explica la història d’un jove que s’ha quedat sense paraules, sense pensaments ni identitat de gènere.

Precisament, la necessitat de fer entendre la importància del respecte a la diferència és l’objectiu del Programa Educatiu, que en el marc del festival proposa un seguit de curtmetratges que tracten diversos temes: la identitat de gènere, la seropositivitat, i l’esport. Alguns d’ells aborden també l’exclusió, l’homofòbia, la soledat… Són uns curts poètics, colpidors, testimonials… però sobretot autèntics. Les sessions, que tenen horaris matinals, permeten als centres educatius que ho vulguin no només mirar els curts i pel·lícules sel·leccionats per a aquestes franges d’edat, sinó també participar en un debat posterior.

El respecte a la diferència hauria de ser un valor après des de la infància. Si per a la María Jesús, una de les espectadores que ha quedat gratament satisfeta per la varietat de referents que el Fire!! ofereix, poder ser ella mateixa va significar un llarg camí de més de 30 anys, per a moltes de les persones que protagonitzen aquesta mostra de cinema LGTBI+ 2018 aconseguir no només el dret a la diferència sinó també el dret a la indiferència és una fita gens fàcil d’aconseguir. Un camí ple d’obstacles que les persones han d’afrontar des de la més tendra infància i que, gràcies a les pel·lícules que festivals com Fire!! i d’altres esdeveniments i productes culturals com el festival de litaratura queer QLit 2018 ofereixen, serà un pèl menys solitari perquè inclou referents de personatges gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals o intersexuals, que els permetran entendre que no estan soles ni sols en aquest món. Que els faran saber que tenen dret a ser visibles, encaixin o no en els paràmetres tradicionals, però també dret a no ser assenyalats per la seva diferència. El dret a ser invisibles.