Què passaria si el Facebook ens avisés del nostre futur més immediat? Aquesta és la pregunta que mira de respondre Life Spoiler, l’obra que es torna a representar el 13 de desembre a la Sala FlyHard de Barcelona. Una aplicació d’aquesta xarxa social permet desvelar el destí dels ciutadans a set anys vista. I partir d’aquí, cada personatge assumeix el nou paradigma a la seva manera.
N’hi ha que, gens contents amb el destí pronosticat, miren de crear-ne un de diferent, però això no és gens fàcil. Ja se sap: jugar contra el futur no sempre acaba bé. I enmig de tot plegat, un altre element, i és que els dilemes sorgeixen quan l’amor intervé en tot aquest joc; és el que els hi passa a les dues protagonistes de l’obra. Però s’estan enamorant perquè ho deia el Facebook o perquè realment s’estimen?
El gènere de la ciència-ficció no és habitual de trobar en les arts escèniques, ja sigui perquè és difícil d’executar o perquè exigeix més imaginació. En aquest cas, però, es pot detectar una especial atenció per als detalls i una voluntat de trencar-se el cap per evitar l’ús excessiu de determinats recursos teatrals que, en aquest cas, haurien sigut superflus i gens original recórrer-hi.
Life Spoiler explica amb una sensibilitat especial, però alhora contundent, una història ambientada en el futur on no hi falta un toc de romanticisme i humor que et fa plantejar moltes coses. I és que es pot apreciar, en tot moment, un rerefons de crítica a una societat sense rumb.
Però el que està clar és que aquesta obra la podríem catalogar de diferent. I això ho saben fer molt bé a la Sala FlyHard: sorprendre i fer reflexionar a través de la trama, de forma natural. I això últim s’agraeix en un moment en el que, malauradament, és habitual trobar-se obres que anuncien amb bombos i platerets els moments més filosòfics i de pensament, com advertint-nos amb llums de neó: “Atenció, ara haureu de pensar i fer-vos preguntes”.
Marc Angelet i Alejo Levis són els autors i directors d’aquest projecte, que han sabut enriquir amb unes dosis molt ben equilibrades d’intriga, sense recarregar-ho excessivament. Vicky Luengo i Bruna Cusí encapçalen el repartiment amb unes interpretacions austeres però profundes, i Sergio Matamala és la cirereta del pastís amb el seu personatges passat de voltes. Tot plegat conflueix en un equilibri perfecte i harmoniós. Aquesta és una obra ideal per indagar en el grau de determinisme i llibertat de les nostres vides.