El costumisme corrosiu de Senyors Tranquil

27.11.2012

Senyors Tranquil tornen amb ‘Gratacels’, onze temes que incideixen en el folk pop de cadència pausada i versos d’un costumisme corrosiu.

 

Senyors Tranquil

 

SENYORS TRANQUIL. “Gratacels”. Editat per MÚSICA GLOBAL

Pocs van ser qui dos anys enrere van poder resistir-se a aquelles melodies d’una serenor càlida que prenien vida a “Tenir-ho tot”, l’obra de debut de Senyors Tranquil, una cosa així com una versió nostrada dels nòrdics Kings of Convenience, o la tradició de la Nova Cançó passada pel sedàs de la bossa nova brasilenya. Pocs seran els que ara es puguin resistir a les onze cançons noves d’aquest projecte a dues veus que formen Gad Sans i David Amills (a qui potser també coneixeu de la seva anterior aventura Damills, aquell exquisit experiment amb què es dedicava a deconstruir i minimitzar temes de Nirvana, Portishead, New Order…). Reprenent el camí, els barcelonins tornen a l’activitat amb “Gratacels”, obra ideada per fer-vos tocar els núvols, on incideixen en folk pop de cadència pausada i sonoritats acústiques. Harmonies d’aparença fràgil i senzilla, prestatgeria polifònica d’unes lletres que rere un accent acollidor amaguen versos d’un costumisme corrosiu. Com llops amb pell de corder, captiven amb el melodiós ressonar de les seves guitarres.

Etiquetes: