El bon lladre ens ha robat

27.05.2016

En Josep Julien és un lladre. Ens ha robat a tots. Ens ha desplomat. Ens ha deixat sense blanca. Ens ha desballestat. Ens ha arrabassat, extret, usurpat i fins i tot furtat. I quin gust que hem sentit. I amb quina classe que ho ha fet. I com ens ha agradat. També hem rebut alguna plantofada, algun tret i hem begut fins a perdre el sentit. I a sobre de tot això, l’apocalipsi encara havia d’arribar. Ara es reprenen les funcions off del Romea amb El bon lladre de Conor McPherson. Sessions divendres, dissabte i diumenge.

Josep Julien a 'El bon lladre'

Josep Julien a ‘El bon lladre’

El bar encara trobo que era massa net, per ser l’habitual d’un gàngster de poca volada. I ell, el gàngster, quin domini de l’espai. Una expressivitat mai vista i sempre imaginada en aquest tipus d’individus. Quin aplom en les sentències vitals i quina passió en les raons del cor. I quina oratòria… Quina manera de desbarrar i d’entomar la vida amb fredor i indiferència.

En Josep Julien és un actor i probablement aquest lladre li escau com mai a cap altre. El treball, eminentment facial i de modulació de la veu són impecables. Aconsegueix traslladar-te al seu món. Al món del gàngster que deixa de ser actor per passar a ser un pelacanyes dels barris baixos. Síndrome d’Estocolm amb l’enemic, amb el mal, amb la vida d’un pobre desgraciat que fa el que millor sap fer. Un paio amb el qui empatitzes.

En Josep Julien és un gran contacontes. Aconsegueix desaparèixer d’escena amb la seva omnipresència. I condueix la teva imaginació a fer un viatge a través del seu relat, de la seva situació personal, del seu entorn. Veus tots els personatges, n’imagines les robes, els cabells, l’olor… I tot amb l’art de la paraula. El narrador passa a ser la pantalla de cinema per on transcorre l’acció.

En Josep Julien és un gran estudiant. S’enfronta a un text ple de matisos, llarg, complicat. A cops recitar és més senzill per la seva musicalitat, però conversar, dialogar sempre té molta més dificultat. I tot va alhora. Tot és tan natural… I no hi ha marge d’error, perquè tot està mil·limetrat.

En Josep Julien està enamorat. Enamorat de la Greta, però també del teatre i de la seva professió. El seu paper és un repte personal a l’abast d’uns quants. I En Xicu Masó l’acompanya amb una esplèndida direcció. Plegats, enamorats, enamoren.

El bar del Teatre Romea dissona en tot plegat, pel seu reduït espai, per la seva incomoditat i la manca de visibilitat. I l’horari proposat, tampoc no hi ha ajudat. Malgrat tot, ha estat un autèntic plaer que en Josep Julien ens hagi robat!

Podeu comprar entrades al web del Teatre Romea