10 clàssics que pots demanar als Reis d’Orient

Vet aquí deu títols d’autors clàssics que s’han publicat recentment en català. Aquells que us subscriviu a Núvol us podeu emportar un exemplar d’un d’aquests llibres que us presentem amb una breu recomanació. Podeu reservar el vostre exemplar a [email protected] o bé podeu fer-ho aquí i ens posarem en contacte amb vosaltres.

1. Charles Dickens. David Copperfield. Navona. Traducció de Joan Sellent Arús

El component més estimulant i que guanya la partida en aquest llibre és l’humor en totes les facetes, des de la ironia subtil fins a la comicitat més descordada, i estic segur que la lectura de David Copperfield divertirà i seduirà tant els lectors d’avui dia com els contemporanis de Dickens, que esperaven amb desfici el fascicle mensual que els permetria delectar-se amb un nou capítol d’aquesta novel·la extraordinària. Joan Sellent Arús. [Llegir+]

2. Lucia Berlin. Un vespre al paradís. L’Altra Editorial. Traducció de Josefina Caball

Lucia Berlin va morir el dia que feia 68 anys i ens va deixar un llegat en forma de relats. Tot i que ella tenia Txèkhov com a referent, l’han comparada amb Alice Munro o Raymond Carver. Jo la trobo molt més carveriana. De fet, en alguns moments m’ha recordat Fante o fins i tot Bukowski o, més ben dit, m’ha fet pensar en el que Fante o Bukowski haurien escrit si, en comptes de tenir temps per dormir la mona, s’haguessin hagut de llevar a les set a preparar l’esmorzar dels seus fills. Albert Torrescasana. [Llegir+]

3. Iehuda Amikhai. Poemes de cos i d’ànima. Adesiara. Traducció de Manuel Forcano

Iehuda Amikhai és una veu poètica adolorida, trista, que expressa solitud i patiment. El jo poètic és talment el jo biogràfic fins a confondre’s l’un en l’altre. Al meu parer, és justament aquest fet el que dóna tanta força i autenticitat als seus versos blancs, nets d’enfarfecs i volgudament fora del cànon mètric. Tota una declaració de principis que mostren, en efecte, una poesia de cos i d’ànima al nu, una poesia que ha de viure per ella mateixa en aquesta carnalitat anímica sense el sosteniment de la fe perduda en el Déu veterotestamentari. Teresa Costa-Gramunt. [Llegir+]

4. Marcel Proust. La presonera. El cercle de Viena. Traducció de Josep Maria Pinto

“De tant en tant, l’aire estava decorat per un bell somriure de noia. És l’ornament múltiple de les vetllades, com dels dies. Recordem una atmosfera perquè hi ha noies que hi han somrigut.” I així va passant els dies el narrador d’aquest volum de la Recerca proustiana, entre l’aleteig engrescador de les noies que continuen en flor, i l’angoixa que ell mateix alimenta a còpia de desconfiança cap a l’Albertine, de qui només se sent enamorat quan el penetra aquesta gelosia seva tan destil·lada i pura, tan insuportable. La presonera I.Un nou volet, el d’aquest any, de la gran obra de Proust. Josep Maria Pinto

5. Pere Calders. Narrativa breu. Comanegra i La Rosa dels Vents

Vivim al nostre voltant un retorn entusiasta del surrealisme als museus, i no sabria dir per què. La reedició de la narrativa breu de Pere Calders potser té alguna cosa a veure amb aquest revival. Ara Comanegra publica Contes portàtils, un recull dels contes més breus de Calders, amb un pròleg de l’agitador Borja Bagunyà i un epíleg de Sebastià Alzamora. Rosa dels Vents aplega en dos volums il·lustrats per Ignasi Font tots els contes de Pere Calders, i fins i tot alguns inèdits o mai recollits en llibres i acull així de nou en el seu catàleg un dels autors capitals amb que Josep Janés va inaugurar aquest segell editorial el 1936. Amb els anys, l’obra de Calders ha guanyat profunditat i claredat. El candor dels seus personatges és tan gran com la sorpresa amb què assistim a les històries insòlites que ens explica com si fossin la cosa mes natural del món. Bernat Puigtobella

6. Robert Graves. Adéu a tot això. La Ela geminada. Traducció de David Guixeras Olivet

 Adeu a tot això és considerada per molts l’obra mestra de Robert Graves, construïda al voltant de la vivència i el llegat de la Gran Guerra. Un treball autobiogràfic que descriu de primera mà, des de la trinxera, el trauma que la Primera Guerra Mundial va suposar per a bona part de la societat europea. Un retrat cru dels confins de l’ànima humana, escrit per un jove Graves que se’ns apropa amb un llenguatge irònic i sense embuts. Adeu a tot això és un comiat, un exercici de memòria d’uns temps amargs i un cant d’esperança al temps futur. Laia Regincós

7. W. G. Sebald. Austerlitz. Flaneur. Traducció d’Anna Soler Horta

L’editorial Flâneur publica, amb una magnífica traducció d’Anna Soler Horta el cim creatiu de W. G. Sebald. Austerlitz és una obra que, com acostuma a passar amb aquest narrador alemany, barreja diversos gèneres per acabar conformant-ne un d’únic i original. És el llibre que cal llegir si volem aproximar-nos i mirar d’entreveure alguna cosa enmig de la bogeria que va dominar gran part del segle XX. [Llegir+]

8. Nikos Kazantzakis. El Crist de nou crucificat. Club Editor. Traducció de Joan Sales

Club Editor reedita El Crist de nou crucificat, un clàssic de la literatura grega i un clàssic també de l’editorial fundada per Joan Sales. La novel·la de Nikos Kazantzakis simbolitza perfectament la figura de l’editor prescriptor: Sales va apostar gairebé personalment per aquesta obra, que també va traduir. El llibre ens trasllada fins a un poble grec inventat abocat a la revolució i el conflicte social. Poblada de personatges bàrbars, la novel·la posseeix lirisme i un fort sentiment de mort. Gerard E. Mur. [Llegir+]

9. Wallace Stevens. Estructures en la boira. Godall. Traducció de Josep M. Capilla

Gràcies al meritori esforç sostingut i coordinat del nostre traductor i la seva editora, Matilde Martínez Sallés, al capdavant de Godall Edicions, podem conèixer de prop i a fons un capítol indispensable de l’Alta Modernitat, un moviment estètic que va revolucionar la poesia nord-americana al primer terç del segle XX i que es va difondre arreu del món fins a convertir-se en un referent absolut de la lírica internacional, un referent que va deixar la seva petja en autors de la vàlua inqüestionable d’Anna Akhmàtova, Agustí Bartra, Juan Ramon Jiménez, Eugenio Montale, Iorgos Seferis i molts altres. Sam Abrams

10. Victor Català. Contes. Club Editor.

A mi deixa “sempre en peu de sorpresa fresca”, per dir-ho a la seva manera, que una persona amb una sensibilitat tan delicada, quan vol, i tan atenta a tota mena de matisos, parli de fets tan durs i conti històries tan intenses, que a vegades arriben a una cruesa límit. Però la bellesa ho nimba tot, i el llegidor surt d’aquests inferns sabent que ha estat trepitjant paradisos, també. Molts i diversos paradisos i que tots en fan un, un món: el seu. Enric Casasses

Si et subscrius a Núvol per una any t’enviem a casa un d’aquests títols. Et pots subscriure aquí i comunicar-nos la teva tria a [email protected]