‘Desig’: ficció amb aire de realitat

13.10.2017

Del guanyador de premis tan prestigiosos com el National Fictional Award, amb Mort d’un guia de riu o el Man Booker 2014, amb L’estret camí cap al nord profund, Richard Flanagan (Longford, Austràlia, 1961), arriba Desig amb traducció de Josefina Caball, obra que consolida l’autor com el gran narrador australià actual. Les tres obres estan publicades per la sempre exquisida Raig verd.

Richard Flanagan | Foto: Colin Macdougall

La ficció adquireix aire de realitat per explicar la brutal colonització de Tasmània, una illa al sud del continent australià que es va anomenar Terra de Van Diemen fins el 1856. Convertida en colònia penal, el 1839 el predicador que acaba convertit en el Protector oficial troba desconcertant que la salut dels aborígens o “negres salvatges” empitjori si se’ls aparta de la seva dieta ancestral i se’ls dota de la roba anglesa. Tal com explica, els hi volen donar totes les coses bones del món dels blancs: roba, protecció, te, farina i Déu.

Serà a través de la nena Mathinna que Lady Jane, l’esposa del governador de l’illa, Sir John Franklin, farà un experiment per certificar que totes aquestes coses bones es poden imposar a la barbàrie i el desig. Tot i això, la mateixa Lady Jane tindrà temptacions (“No podia creure’s la seva pròpia mentida, aquella repressió cruel dels seus propis desitjos, però, així i tot, es va proposar creure-se-la”).

Anys més tard, Sir John Franklin desapareix mentre intentava descobrir el Pas del Nord-oest a través del gel de l’Àrtic. I a Anglaterra, el 1851, Charles Dickens gaudeix de gran popularitat, però la seva filla petita, Dora, mor. La constatació del fracàs del seu matrimoni amb Catherine farà que l’escriptor anglès hagi de lluitar contra allò que sent i també contra allò que creu correcte: “Tots nosaltres tenim desitjos i apetències. Però només el salvatge vol sadollar-los”.

Els grans perdedors són els aborígens de l’illa, que tots qualifiquen com a éssers inferiors. Fins i tot el gran Dickens afirma que “un salvatge […] tant si és un esquimal com un tahitià, és algú que sucumbeix a les seves passions. Un anglès pren consciència de les seves passions per dominar-les i conduir-les cap a un fi positiu”.

Malgrat els salts temporals l’estructura temporal està perfectament pensada. Els salts temporals són constants fins que acaben confluint gràcies a un gran element unificador, el desig. El que cerca l’autor és redescobrir la realitat a través d’una escriptura altament imaginativa, que busca els detalls minúsculs (les destrosses que provoca una borrasca o la minuciosa descripció d’un llum de calç, per exemple).

Richard Flanagan ha creat un estil propi magistral a l’hora de narrar sobre l’ànima humana i social de la seva terra. Una escriptura visceral que deixa enrere els elements superficials i les aventures èpiques per endinsar-se en les contradiccions de la naturalesa humana per tal de fer evident que el pitjor enemic d’un ésser humà és ell mateix.

Poden, la pietat cristiana i la curiositat científica justificar l’aniquilació d’un grup humà? Bé, aquesta és una qüestió que es plantejava ben seriosament a final del segle XIX. Desig no ofereix una mirada complaent i, encara menys, vol donar lliçons de res, el que pretén és col·locar-nos al mig d’aquells fets. El que queda clar és que aquella realitat no està tan allunyada avui dia, en què el racisme sistèmic està més viu que mai.

Etiquetes: