“Desgraciat el país que necessita herois”

25.04.2017

“Fou el responsable del naixement de la ciència moderna”, va dir Stephen Hawking sobre Galileo Galilei. Després de veure’s obligat a retractar-se de les seves teories que contradeien que la terra fos el centre de l’univers, cridà: “Eppur si muove!”. Tanmateix, es mou. Un fet que va commoure i crear debat a la Itàlia del segle XVII. També s’ha mogut Carme Portaceli adaptant una de les grans figures del teatre, Bertolt Brecht, amb Galileu. Estrenada al Club Capitol, ens trobem amb un protagonista encarnat per l’actriu Laura Aubert. “Afortunadament, les dones tenen pensament propi”, reivindica l’actriu.

Carlos Cuevas i Laura Aubert en una imatge de ‘Galileu’, al Club Capitol

L’acompanyen Carlos CuevasOriol Guinart i Queralt Casasayas sota la direcció de la multipremiada Carme Portaceli. Però aquests són acompanyats també, al mateix temps, de música de Love of Lesbian i una posada en escena que inclou la pròpia interpretació dels actors i actrius d’alguna de les cançons. No hi va faltar la veu de Santi Balmes, però és ben cert que aquest i els seus companys de banda s’han vist agradablement reformulats musicalment al teatre. Si Halley protagonitza el seu darrer disc, al Capitol durant uns mesos trobarem que les teories de Galileu ho canvien per l’astre rei i la Terra.

Portaceli té raó quan afirma que no cal conèixer Galileu per anar al Capitol (teniu temps fins al 21 de maig). Una nova odissea que enfronta la ciència i l’Església, però amb la intenció de no fer de les teories astronòmiques llunyanes a aquells qui busquin passar noranta agradables minuts de teatre.

Els quatre intèrprets de ‘Galileu’, el muntatge de Carme Portaceli sobre l’obra de Bertolt Brecht

El major èxit de l’obra, ja des de l’originalitat de Brecht, és aconseguir la humanització de Galileu. Un físic, matemàtic i filòsof que no va acabar morint com el seu predecessor, l’astrònom Copèrnic. Galileu va reinventar el telescopi i tingué la valentia de jugar-se la vida contradient la mateixa Santa Inquisició, fins que va acabar retractant-se. El que no és menys cert, però, és que van ser molts qui van tenir por de mirar a través d’aquell telescopi.

Laura Aubert encarna un Galileu que finalment aconsegueix el temps per les seves recerques, a les masmorres que acaben espantant-lo de possibles tortures. Ara bé, és aquesta la única raó que causa la seva retractació? No podria ser que Galileu busqués un debat en les seves recerques, tot i acabar cedint a l’Església i renegant de la ciència, per evitar la seva personalització? Des del centre de la platea rebem aquesta gran afirmació que ho reforça.

“Desgraciat el país que necessita herois”.