De qui és la culpa?

13.03.2019

Google sap molt bé quins són els veritables tabús de la societat. També és testimoni que tots alguna vegada hem comès l’absurditat d’obrir el seu cercador per teclejar aquelles preguntes que l’escola, els mitjans, l’art i la cultura els costa donar resposta. La infertilitat femenina és un dels temes que genera frases com “el lado oscuro de la maternidad”, “¿Cómo responder a ‘se me va a pasar el arroz’?”, “¿cómo superar la depresión después de perder un hijo?”  i que continuen recloses als cercadors.

L’actriu i dramaturga Concha Milla protagonitza ‘ESTIgMES’ a La Gleva Teatre.

Gairebé un any després que Concha Milla debutés, per segon cop, com a dramaturga amb Interiors (el seu bateig va ser Refraccions), on reflexionava sobre les relacions de parella, l’actriu torna ara a La Gleva presentant ESTIgMES, un monòleg que pretén donar llum a la soledat i la pressió que pateixen les dones que no poden quedar-se embarassades. Una pressió que, ja des de l’Antiga Roma, s’ha alimentat d’inputs socials molt tòxics i que han acabat considerant a la dona com un ésser destinat exclusivament a la reproducció.

La història, escrita i protagonitzada per Milla, que ha donat el repte d’assumir la direcció a Francesc Cuéllar, narra en primera persona el seu viatge íntim per arribar a ser mare biològica. Una odissea d’entrebancs que inclou diversos intents de fecundació in vitro i anys de culpabilitat que arriben al seu punt àlgid quan la protagonista va a la consulta per fer-se una ecografia, i veure si porta un o dos embrions al seu ventre, i la vida que conocías se acaba. Quan semblava que, després de cinc anys, s’havia quedat embarassada, l’embrió és buit. Aquí començarà una roda de condols per part de tots els qui l’envolten i la seva existència haurà perdut tot el sentit. En aquest temps, en el que connectarà amb la seva part més física per recuperar la felicitat, i també la salut a causa d’operacions i complicacions mèdiques, la gent sortirà al carrer, passejarà, anirà a treballar, les botigues obriran les seves portes. La seva vida, però, davant d’un cos que ha decidit que mai serà mare, s’haurà aturat. L’espai escènic de La Gleva és idoni per recrear un ambient íntim però incòmode, on el públic sembla que acabarà nodrint-se de la frustració de la protagonista. Una llum blava, frígida, i poc carnal il·luminarà una sala plena de micròfons i pantalles que Milla utilitzarà com a canal per alliberar i enregistrar dia rere dia la seva ira. “Vull fugir”, “vull córrer ben ràpid”, “vull desaparèixer d’aquesta buidor espantosa que m’ha envaït dins meu”. També s’hi sumarà la música amb el so d’un piano que tocarà la Chaconne de Bach per recalcar tot el bucle emocional en què la protagonista es troba immersa.

ESTIgMES demana a crits que parlem d’aquesta falta d’humanitat i informació que envolta avui en dia la recerca d’un fill, i que és més que evident als centres mèdics i de reproducció assistida. Què vol dir la pregunta “de qui és la culpa?” que fan els especialistes a les parelles que no poden tenir fills?

Des-estigmatitzem la infertilitat, també masculina, sense quedar-nos només amb el condol a les víctimes, que no fa més que farcir aquesta responsabilitat de les dones a ser mares. I que aquesta crida revalori, i sobretot faciliti, altres vies de maternitat que podrien ser igual de legítimes com ara l’adopció o l’apadrinament.

L’eufòria que viuen els carrers el vuit de març no pot quedar reclosa en una onada efímera d’èxtasi. El món escènic ha d’obrir urgentment encara més portes a aquelles dones dramaturgues, directores, actrius, que tenen el valor de despullar-se amb la seva veritat i, que mentre ho fan estan donant veu a tantes altres que no poden fer-ho.

Amb sabates de taló i sobrecarregada d’energia, Concha Milla explota en l’última escena mentre explica que en el camí de voler ser mare i no poder ser-ho ha perdut la feina, alguna amistat i l’autoestima. Ni ella ni la seva parella han complert les expectatives que la societat esperava.

“¡Se te pasa el arroz!” – crida de fons una veu masculina.

 

ESTIgMES es podrà veure a La Gleva fins al 17 de març.