El Museu d’Art de Girona prorroga l’exposició de Mela Muter

El Museu d’Art de Girona prorroga l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya fins al 16 de juny. L’excel·lent acollida per part del públic i la bona predisposició dels prestadors han permès prorrogar la mostra, que recupera la figura de la pintora polonesa Mela Muter i alhora posa en valor la relació dels artistes polonesos amb la modernitat catalana a primers del segle XX. L’exposició, inaugurada el passat 24 de novembre, va ser seleccionada per formar part de la Bienal Miradas de Mujeres 2018, una iniciativa de l’Asociación de Mujeres en las Artes Visuales Contemporáneas que té per objectiu visibilitzar les dones en les arts visuals des d’una perspectiva feminista. La premsa polonesa ha rebut l’exposició amb mostres de gran interès, davant de l’escàs reconeixement que Mela Muter ha tingut fins ara al seu país d’origen.

El Museu d’Art de Girona acull una fabulosa exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya. Comissariada amb cura per Glòria Bosch i Susanna Portell, que durant temps han estudiat la personalitat artística de Mela Muter) i Artur Tanikowski, aquesta mostra retorna a Catalunya Maria Melania Kingsland (Varsòvia, 1876 – París, 1967), de casada Mutermilch i coneguda com a Mela Muter, una de les primeres artistes poloneses que es va dedicar professionalment a la pintura.

Instal·lada a París des de 1901, Mela Muter va anar adquirint gràvida i visual notorietat per la seva pintura moderna i gens convencional. La seva obra va evolucionar des del simbolisme a l’expressionisme. Va destacar per un cromatisme i traç potent (viril, li deien) que, no obstant això, i de forma ben singular, deixava petits espais en blanc entre les fortes i denses pinzellades en uns quadres que apareixen gairebé com un mosaic, si bé el perfil dels objectes hi és significatiu. És justament aquesta poètica dura a l’hora de pintar la que tant s’avé a les temàtiques escollides per l’artista a més dels paisatges i retrats: escenes de vellesa, pobresa i marginació, així com personatges problemàtics, fins i tot amb alguna discapacitat física o mental, i, sobretot, dones i maternitat.

Precedida per la fama de Mela Muter adquirida a París, l’any 1911 el galerista barceloní Josep Dalmau li va organitzar una exposició individual que va fer coincidir amb la inauguració del nou local al carrer de la Portaferrissa. L’exposició va tenir un gran èxit de públic i de crítica. En van parlar, entre d’altres, Eugeni d’Ors, Joaquim Foch i Torres i Josep Maria Junoy. Amb posterioritat, en les seves Memòries escrites durant la Guerra Civil, el pintor i gravador Enric-Cristòfol Ricart es va referir al fort impacte que els pintors polonesos havien tingut en l’àmbit artístic català. I és que un any després de l’exposició dedicada a Mela Muter, el galerista Dalmau va reunir un total de quinze artistes polonesos establerts a la capital francesa, Mela Muter entre ells. Una mostra de l’obra d’aquests pintors es pot veure ara en aquesta exposició a Girona.

Així, l’any 1911 i continuada l’any 1912, va començar una relació-atracció mútua entre la pintora Mela Muter i Catalunya. Perquè l’any 1914 la trobem vivint a Girona, on va fer-hi una estada de dos mesos en els quals no només va pintar diversos indrets de la ciutat sinó que, com ella mateixa va escriure en els seus escrits memorialístics, es va integrar plenament a la vida de la ciutat tot compartint tertúlies al Cafè Norat amb els literats i artistes gironins de noms tan reconeguts com Xavier Montsalvatje, Joaquim Pla, Miquel de Palol, Josep Tharrats i Rafael Masó. La jove i atractiva pintora va assistir a diversos recitals a la famosa sala Athenea, on també va exposar amb èxit. Amb l’escultor Manolo Hugué, que coneixia de París, va passejar pels carrers i mercats de Girona i voltants. Com ara el mercat d’Amer del qual en aquesta mostra al Museu d’Art de Girona en podem admirar una pintura a l’oli en format quadrat 70×70, format que, a la vista de l’obra exposada a Girona, sembla que agradava a Mela Muter, així com tenia tendència a omplir molt els quadres com en una mena d’horror vacui, deixant només en blanc aquells petits punts sense pintar on s’endevina la tela. Sens dubte particulars característiques plàstiques que fan que les seves obres siguin reconegudes gairebé a primer cop d’ull.

Amb el cavallet a coll, aquestes passejades pel mercat d’Amer sembla, però, que les va fer amb un artista, Pere Farró, originari de Sarrià de Ter, i que va morir jove, de forma prematura, l’any 1920 d’una tuberculosi pulmonar. La parella no només es va relacionar pels camins de l’art sinó també pel camí dels sentiments. Aquest episodi està relatat per Raimonda Coll al catàleg que s’ha editat amb motiu de l’exposició dedicada a Mela Muter. Cal remarcar el valor visual i documental d’aquest catàleg. No només reprodueix les peces i documents exposats en la mostra i en fa un escandall rigorós sinó que es constitueix en una ben completa monografia d’una artista de la qualitat de Mela Muter escrita per diversos especialistes: Glòria Bosch, Susanna Portell, Artur Tanikowski, Aitor Quiney, Mercè Doñate, Eva Vàzquez, Raimonda Coll, Marya Nawrocka-Teodorczyk i Àgata Losantos. Una artista del segle XX potser massa oblidada en el panorama de les arts plàstiques europees en general i que ara, amb bon criteri artístic i historiogràfic, es recupera aquí de forma qualitativa en aquesta exposició al Museu d’Art de Girona dirigit per Carme Clusellas, ciutat amb la qual la pintora Mela Muter va estar vinculada prou temps com per deixar-li una petja artística i humana ben profunda.