David Carabén al Kosmopolis: This is not a Love Song

17.03.2013

El cantant i lletrista de Mishima va oferir una actuació exclusiva per al Kosmopolis 2013, un concert-xerrada sota el nom “This is not a Love Song”. David Carabén va parlar-nos d’algunes cançons que s’han fet sense l’excusa del sentiment, interpretant-nos-en versions inèdites preparades especialment per a la cita.

Mishima a la passada edició de la Mercè

Més de tres-centes cadires preparades per rebre l’especial concert de David Carabén al hall del CCCB. Potser se’n van omplir la meitat -que ja són moltes-, d’un públic atent i de totes les edats que sabia on anava. El músic, un dels més il·lustrats de casa nostra, ens havia preparat una actuació ben especial i molt adequada al Kosmopolis, la festa internacional de la literatura. I és que les cançons, per les seves lletres i versos, són un gran exponent de la literatura en viu.

Carabén va inspirar l’últim disc del grup Mishima, L’amor feliç, en Il n’y a pas d’amour heureux, de Georges Brassens. A l’àlbum hi ha cançons de desig, d’amor, de records i d’altres conceptes que fan que totes les cançons es puguin descriure com a “daydreaming”. Lluny de tot això, Carabén ha optat per mirar que a una altra banda, així que al Kosmopolis hi ha vingut a parlar justament de les cançons que no tenen cap raó sentimental ni romàntica al darrere. Va escollir temes com Why Do the Wrong People Travel?, de Noel Coward; Vegetables, de The Beach Boys; Mammals, They Might Be Giants; Le poinçonneur des lilas, de Serge Gainsbourg, o This Is Not a Love Song, de PIL, la cançó que dóna nom a la seva actuació.

Després d’interpretar cada una d’aquestes cançons versionades i traduïdes al català, Carabén intervenia parlant-nos de l’origen de la cançó, de la possible incògnita que suposa (de per què, per exemple algú ha volgut fer una cançó que parli de mamífers amb to enciclopèdic) i de les dificultats que va tenir ell mateix per traduir segons què escrit dins d’un univers tan diferent com l’americà. El cantant i guitarrista va acompanyar-se de Marc Lloret al teclat en algun dels temes i va demanar al públic “m’agradaria que, sobretot, us fixeu en les lletres”, ja que la part musical era un treball afegit sense tanta preparació. La feinada i gruix de l’actuació, però, són molt lloables. Va ser una ocasió perfecte per comprovar el background cultural de Carabén, la seva contínua curiositat per conèixer i la seva comoditat davant el públic, satisfet amb la cita musico-literària. Un plaer sentir explicacions d’un dels músics més seguits del país. David Carabén se sentia còmode davant un fons que deia “literatura en viu” i parlant d’una de les altres coses que més l’apassionen a banda de notes: les lletres.