M’he llegit Dependent ben plantat busca hereu sobiranista del Daniel O’Hara i m’ha agradat bastant. Ja em va agradar el primer, El dia del client. Me n’agrada la sàtira social, molt acusada, amb un gran sentit de l’observació del món que l’envolta: com que és molt gai, sembla qui sap què, però en el fons O’Hara no està gens lluny de l’Emili Vilanova. No ho dic en va, O’Hara retrata molt bé la Barcelona actual, cosa que no és gens habitual. També la Moliner n’és hereva, d’en Vilanova: mentre ella satiritza la progressia fleuma (l’esquerra benpensant), O’Hara és més agosarat i satiritza, en part, l’extraradi. El grimpador de Cornellà, inculte, desorientat i cursi com una col.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals