Damià Escuder, catalanista i subterrani

2.11.2018

Com passa amb els personatges de Kerouac, la figura que ara descobrireu ho té tot: va passar per la presó, va ser un dels primers en experimentar amb LSD a Catalunya i va ser un convençut catalanista fins als últims dies. Aquest és el cas típic del dilema: és més extraordinari el producte, o l’artista? L’obra, o l’obrer? Quan parlem de Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 – Barcelona, 2011), s’ha de dir que l’empat fa justícia. I sinó, opineu vosaltres mateixos i visiteu «Damià Escuder. Totes les vides», una fascinant exposició sobre l’artista gironí, que es podrà veure fins al 10 de març al Museu d’Història de Girona.

La mostra, comissariada per Lluïsa Faxedas, projecta a la perfecció aquest personatge fill d’una època convulsa, però alhora esperançadora. I és que Escuder, que va néixer en el bressol d’una família benestant de Girona, va veure-les passar de tots colors. I això, potser, és el que defineix la seva obra, que alhora és indefinible.

En total, «Damià Escuder. Totes les vides» la conformen 200 peces que inclouen fotografies, pintures, dibuixos, esborranys, notes, reculls de diari de l’època o material audiovisual. L’exposició és molt completa i ajuda a il·luminar la trajectòria del que avui en dia coneixem com a geni, però que, en la seva època suposava una espurna trencadora, extravagant i alhora respectada i seguida per la cultura de l’època. La mostra inclou joies com el retrat de Lluís Bosch Martí i un dibuix de Quim Corominas, ambdós dedicats a la figura d’Escuder.

Intimista, espiritual, sensible amb les injustícies del món i Damià Escuder va ser una persona admirable sobretot per la seva coherència: «Jo no visc cap contradicció perquè no sóc ‘una altra cosa’ a més del que sóc. No soc oficinista ni obrer; sóc Damià Escuder». L’art d’Escuder es la transgressió, el catalanisme i, sobretot, una religiositat basada (o fins i tot precedida) en la idea de pau. El seu cristianisme, inherent durant tota la seva vida. Per exemple, forma part  Pax Christi. Però a partir dels anys vuitanta, es desperta un interès per la cultura i les creences orientals. Acabarà sent ordenat monjo budista, sense que això boicotegi la seva convicció cristiana.

“Totes les vides” és el nom ideal, perquè Damià Escuder en va tenir moltes. I la seva producció es basa en aquesta idea d’artista polièdric i multidisciplinari, sense permetre cap etiquetatge que el defineixi exteriorment: des de dibuixos personals i genuïns a documentals, Escuder no era amic dels límits. La seva obra plàstica és intuïtiva, naïf i aparentment innocent, però amaguen secrets en cada detall. Són peces molt suggestives, acolorides en la seva majoria. Cada una de les pintures, per exemple, evoquen, a partir d’una simbologia més o menys senzilla i concreta, a una importància transcendental i universal.

Activisme, LSD i compromís

Amic de Xirinacs, (a qui donà suport als anys setanta en les seves plantades davant la presó Model per exigir l’alliberament dels presos polítics) Escuder mai va amagar un espiritualisme que casava amb un espiritualisme sensat, real, sense filtres.

Aquesta mentalitat combativa, en pro de la pau, la va mantenir fins al final dels seus dies. Pocs mesos abans de morir va prendre part en l’acampada dels indignats de la plaça de Catalunya de Barcelona. Durant tota la seva vida, va lluitar contra com quan va participar en la gran manifestació en contra de la Guerra de Vietnam, a Londres. «Entre morir com un heroi lluitant per la llibertat o ésser un cuc esclau d’una màquina electrònica, no hi ha dubte de quina és l’elecció més humana».

Parlar de Damià Escuder és parlar d’humanisme i, sobretot de ruptura.  A «Damià Escuder. Totes les vides», un toparà amb dibuixos al·lucinògens, de naturalesa surrealista i àcida. No és casualitat, als mitjans dels seixanta forma part, a Girona, de la Confraria de Bevedors de Vi. Aquest grup és considerat com el primer “col·lectiu lisèrgic” de l’Estat Espanyol, pioner en el consum d’LSD. Com ho feien els poetes de la Beat, Escuder s’aniria convertint en una referència per la contracultura catalana. A través d’articles i escrits a la premsa, difondrà la filosofia hippy i l’estendrà per tot el país. A «Damià Escuder. Totes les vides» es podran trobar algun dels seus escrits, a més de notes i altres documents que fan palesa la importància d’Escuder en la cultura subterrània de Catalunya.

Independentisme

Escuder va ser detingut i torturat per haver participat els fets del Palau, primera gran oposició catalanista al franquisme. El 16 de maig 1962 va ser detingut per ser militant del FOC i participar activament en tasques d’organització i propaganda durant les vagues de Barcelona. L’artista va passar per la Model, i finalment va ser traslladat a Carabanchel. Es passa un any a presó, on llegeix i estudia filosofia.

Potser va ser aquesta experiència, a més de patir les bombes del bàndol Nacional quan aquest és un marrec i viu al carrer del Carme amb la seva família. El cas és que la vida i l’obra de Damià Escuder tenen un punt de fuga: una catalanitat evident. Això és notori en l’exposició, i el públic podrà comprovar-ho. Una Catalunya lliure i independent, això sí, en un marc de pau i respecte entre les nacions. «Catalunya sempre ha tingut un nucli que és com el tronc d’un arbre, del qual no han pogut tallar les arrels ni impedir que rebrotés». L’any 2000 va implicar-se directament en la campanya “Jo em planto”, per la independència de Catalunya.

Visiteu «Damià Escuder. Totes les vides», una exposició reveladora que us farà viure i sentir el magnetisme d’un artista absolut, que vam tenir ben a prop i va canviar la realitat cultural gironina.