Crítica en forma de collage

Mass, de Leonard Bernstein, ha tancat, brillantment i emotivament, la temporada de l'OBC l'Auditori.

Jackie Kennedy i Richard Nixon. El catolicisme i el judaisme. La fe i el dubte. La tradició musical clàssica i el rock. La influència de la cultura oriental i la missa tridentina. La recerca de la fe i la defensa dels drets civils en una societat convulsionada per la mort de JFK i la guerra del Vietnam. L’amor lliure i la contracultura de Roszak. El Hippisme. Els Beatniks. La lluita per la igualtat racial, els Black Panthers, Tom Wolfe i el comitè d’activitats antiamericanes. El pop art. La superació del trauma de la segona guerra mundial i la pèrdua de la innocència del somni americà. Tot això i molt més es troba en l’epicentre o en els contorns de Mass, l’obra de Leonard Bernstein que ve a sintetitzar, o millor, a il·lustrar com un collage de Hamilton, aquella època convulsa, contradictòria i apassionant que van ser els finals dels 60 i començaments dels 70 als Estats Units d’Amèrica. MASS: A Theatre Piece for Singers, Players and Dancers, és a dir, “Una obra de teatre per a cantants, músics i ballarins”, un ofici religiós ple de preguntes que Leonard Bernstein va escriure per a la inauguració del Kennedy Center for Arts de Washington, ha tancat, brillantment i emotivament, la temporada de l’OBC l’Auditori.

L'OBC i la resta de formacions reben els aplaudiments del públic

Pels seus pentagrames transiten els ecos de Duke Ellington i Gustav Mahler. Referències que van de Beethoven i George Gershwin. Evocacions a Charles Ives i Janis Joplin. El perfum Txaikovski i la protesta de Jimmy Hendrix. Hi percebem l’ombra de Nadia Boulanger, per moments el perfum de Turangalila en l’orquestració. Aclucades d’ull a les avantguardes de Darmstadt, però també als Beatles que van anar a l’Índia o a la comèdia musical americana de Greenwich Village. Woodstock, Hair i Jesucrist Superstar. La psicodèlia incipient i la música folk americana. Allà on es troben l’oratori i el teatre musical. Un cocktail previsiblement indigest que només el talent i la gosadia de Leonard Bernstein aconsegueixen convertir en un emotiu monument musical, per moments kitsch, per moments abassegador.

Per fer surar aquest immens transatlàntic que és Mass, l’OBC ha comptat amb la col·laboració anual dels alumnes de l’ESMUC, interessant, necessària i de qualitat. Dels consolidats cors Lieder Camera i Madrigal, reforçats brillantment pel Cor de Teatre i el Cor infantil amics de la Unió, que no tan sols van cantar amb qualitat i entrega sinó que es van involucrar, i com, en el missatge i l’esperit d’una obra a la qual, probablement, li ha arribat el moment. El Celebrador va ser un intens, dramàticament potent, William Dazeley, baríton anglès de distingida trajectòria que va fer de transmissor de tots els dubtes que, ben probablement, eren els de Bernstein i que va plasmar també en el text d’aquesta obra. Tots ells dirigits amb coneixement i ofici per l’especialista Clark Rundell, qui va substituir a un indisposat Kazushi Ono. Un gran fi de festa per a una temporada irregular però que va acabar, gràcies a Bernstein i als oficiants, en una gran celebració.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació