Crims quotidians

27.11.2018

Poc se sap de la misteriosa mort de l’activista Susan Moore. L’endemà d’impartir una conferència a la Facultat de Geografia i Història a la Universitat de Barcelona el seu cos va ser trobat surant al port de la ciutat. Els indicis d’accident eren irrefutables, però Moore preparava unes denúncies judicials contra alts càrrecs del FMI i del Banc Mundial, i això feia sospitar que podríem estar davant d’un complot. Aquesta mort podria estar vinculada amb altres assassinats ocorreguts a països del tercer món. Persones relacionades amb Susan Moore i que possiblement estaven recopilant informació per vincular a grans corporacions amb la mort de moltíssimes persones a causa de la fam. L’única forma d’inculpar els alts càrrecs d’aquestes grans corporacions és demostrar que aquestes persones eren plenament conscients que les seves decisions provocarien la mort a milers de persones.

Miguel Pajares. |

La realitat i la ficció s’entremesclen en una reeixida trama de misteri i crim. La novel·la Crímenes de hambre (Alrevés) escenifica com darrere de la desnutrició hi ha tot una sèrie de negocis i interessos financers. El procés gairebé sempre és igual, l’FMI i el Banc Mundial aprofiten el deute dels països africans per imposar-los  determinades mesures. Primer li treuen les subvencions als agricultors locals. Després importen blat i arròs des dels Estats Units, on la producció està altament subvencionada. Amb aquestes condicions els agricultors locals no poden competir i es veuen obligats a vendre les terres que seran comprades per fer grans extincions de monocultiu. Miguel Pajares, autor del llibre, explica com “la novel·la negra és amena i permet arribar a un públic ampli, més enllà dels qui habitualment llegeixen els meus llibres d’assaig. La unió entre entreteniment i informació ajuda a aprofundir en el tema i aporta una visió diferent dels fets”.

Pajares és doctor en Antropologia Social, membre del Grup d’Investigació sobre l’exclusió i control social i president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. A través de la novel·la plasma el coneixement adquirits a través de la seva professió. Crímenes de hambre és la seva quarta novel·la de gènere negre de denúncia social. Comenta Pajares que “la literatura sempre ha servit per explicar la societat. A la novel·la negra actual interessa tant saber qui és l’assassí com quin és el context social en què es desenvolupa”.

En el marc de la tercera edició del cicle ‘Siner[GI]es. Relats de la quotidianitat en moviment’, espai de reflexió, diàleg, presa de consciència i mobilització, l’Auditori de la Biblioteca Carles Rahola acollirà aquest dijous 29 de novembre el diàleg ‘Qüestionant la realitat quotidiana’ al voltant de la novel·la Crímenes de hambre. Pajares estarà acompanyat de Nathalia Gonçales, doctoranda al Programa de Posgrado en Antropología Social del Museo Nacional de la Universidad Federal de Rio de Janeiro i estada doctoral a la Universidad Autónoma de Barcelona, i Investigadora del Nusex – Núcleo de Estudios en Cuerpos, Géneros y Sexualidades. A partir de la novel·la es tractarà el tema de com afecten sobre la nostra quotidianitat les decisions que les grans corporacions prenen.

Després de la crisi financera del 2008 moltes persones van deixar de creure que vivim en una societat en la qual la llei és igual per tots. L’inspector Samuel Montcada, que investiga la mort de Susan Moore, és una d’aquestes persones. Especialment perquè ha estat testimoni de com moltes persones van ser literalment espoliades després d’haver perdut la feina i trobar-se amb dificultats per pagar la hipoteca. Tot i que oficialment el cas està tancat i l’inspector no té motius aparents per continuar la investigació, la seva la intuïció, la necessitat de justícia i l’inconformisme l’impulsen a seguir investigant fins a les darreres conseqüències.

Gonçalves remarca la semblança que hi ha entre la mort de Susan Moore i la de l’activista brasilera Mariele Franco. Totes dues, fermes activistes per la defensa dels dret humans, van ser eliminades per incomodar a alts estaments del poder. En el cas de l’activista carioca no es va dissimular gaire, un cotxe es va aturar al seu costat i la va crivellar amb quatre trets al cap. La diferència entre els països rics i els pobres es fa palesa en les metodologies amb què actuen les grans corporacions.

Crímenes de hambre té la capacitat d’inserir, dins d’una trama d’intriga, un intens retrat de l’amenaça que representen els lobbies financers pel conjunt de la societat i especialment per les persones més vulnerables. La virtut de la novel·la consisteix a aconseguir posar al servei de la trama un escenari versemblant que incita a pensar que estem llegint una crònica de successos. Els ingredients propis del gènere negre serveixen al lector per reconstruir l’escenari dels crims. Quan l’escena sigui reconstruïda, el lector s’adonarà que no solament ha resolt el misteri sinó que ell mateix està dins de l’escenari maquiavèl·lic dels poders opressors del mateix sistema.