Creeps o el circ de les misèries humanes

Lutz Hübner, un dels autors de teatre juvenil més representat arreu del món, arriba al Tantarantana de la mà de la companyia mallorquina L’Aviador. 'Creeps' parla de com convertim les intimitats, per incòmodes que siguin, en un espectacle pels mitjans de comunicació”.

Creeps, de Lutz Hübner, s’ha estrenat al Tantarantana de la mà de la companyia mallorquina L’Aviador i es podrà veure fins el 2 de juny. Com diu el seu director, Miquel Àngel Raió, “Creeps parla de com convertim les intimitats, per incòmodes que siguin, en un espectacle pels mitjans de comunicació”. Per què mirem realities? Pel morbo? Per augmentar l’autoestima? Hem substituït l’amfiteatre romà pel sofà i les lluites de gladiadors per la pornografia emocional?

Tres adolescents, Vanessa, Glòria i Lili arriben per separat a uns estudis de televisió. Les tres creuen que han estat seleccionades per ser la nova presentadora d’un programa musical. Al trobar-se en la mateixa sala dedueixen que es tracta d’un càsting,  la darrera prova, el tram final cap a la fama. En realitat, però, les càmeres ja graven i el show ha començat. A partir d’aquí la maquinària televisiva no deixarà de jugar amb elles d’una manera diabòlica i les exprimirà com si fossin cítrics. Es tracta de l’espectacle Creeps, de Lutz Hübner, que s’ha estrenat al Tantarantana de la mà de la companyia mallorquina L’Aviador i es podrà veure fins el 2 de juny.

Creeps parla de com convertim les intimitats, per incòmodes que siguin, en un espectacle pels mitjans de comunicació” explica Miquel Àngel Raió, director del muntatge.  Les tres protagonistes vomitaran la seva intimitat davant les càmeres de televisió constatant que “actualment tothom es deixa obrir en canal per 15 minuts de fama”.  Hübner, però, no jutja ni intel·lectualitza. No culpa els mitjans de comunicació ni la societat. Només exposa uns fets de la manera més directe possible perquè els joves (i no tan joves) reaccionin i hi reflexionin. “Intento dir als adolescents que a la televisió l’autenticitat no existeix, que cal trobar una actitud diferent davant dels mitjans” exposa Lutz Hübner, un dels autors alemanys de teatre juvenil més representat arreu del món.

La realitat, com sempre, ha superat la ficció i és que Hübner va escriure Creeps fa més de tretze anys quan a Alemanya començaven a aparèixer aquest tipus de realities. El text, però, no només no deixa de guanyar vigència i actualitat a mesura que els shows s’imposen a la graella televisiva, sinó que quan el format invadeix la televisió d’un país, Creeps és traduït i representat. “Els realities ens estan canviant la mirada” advertia ahir Miquel Àngel Raió. De fet, la primera transformació va començar fa aproximadament 16 anys amb el naixement de Big Brother. Hübner constata que “a la televisió ja no els interessa el glamour sinó les coses quotidianes i imperfectes”. Per comprovar-ho, només cal engegar el televisor. Alaska & Mario, Mujeres y hombres y viceversa, Gandía Shore o Pesadilla en la cocina. Benvinguts al circ de les misèries humanes.

‘Creeps’ tanca el cicle de teatre “juvenil” (escrit entre cometes perquè això no exclou els adults) que el Tantarantana va iniciar fa gairebé un mes amb Shopping & Fucking i que va atraure adolescents d’entre els 15 i els 23 anys. Ara potser Creeps aconsegueix que, més enllà de l’edat, ens preguntem per què mirem realities. Pel morbo? Per augmentar l’autoestima? Hem substituït l’amfiteatre romà pel sofà i les lluites entre gladiadors per la pornografia emocional?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació