Coreografiar Samuel Beckett

13.10.2014

Un dels personatges relata en primera persona, dirigint-se al públic, la noia de la qual va enamorar-se. No recorda com es deia. Tampoc això és gaire important. A Personne la memòria és un esclat d’imatges que es transforma en joc corporal. Dóna vida a aquest vagabund Jordi Font Alonso. Aquest fragment sintetitza a la perfecció el joc dramàtic proposat per aquest grup, fruit del taller de l’últim curs d’interpretació en teatre físic de l’ESAD de l’Institut del Teatre, el treball col·lectiu i el mestratge coreogràfic d’Andrés Corchero. A partir d’alguns textos de l’anomenada Trilogia de Samuel Beckett es perfila aquell univers nihilista que posteriorment l’escriptor irlandès fixarà per al teatre. Les referència a Tot esperant Godot no són només conseqüència del dibuix escenogràfic i el magnífic treball actoral d’aquests agosarats, sinó més aviat el pròleg d’aquesta coreografia “sobre el no res”. No puc imaginar cosa més complexa de traduir en gest i moviment.

Personne

'Personne'

El cos no és contrari a l’esperit. O encara millor: n’és la part visible. I la coreografia no és altra cosa que el llenguatge a través del qual es manifesta. En un context hostil com el que ensenya aquesta obra, com podrien ser els espais quotidians de la vida de cadascú, l’eliminació dels elements formals, usual en Beckett, és una oportunitat única per a endinsar-nos en la fenomenologia de l’existència, no pas entesa com a mètode transcendental, sinó com a experiència intuïtiva i evident de la pròpia condició. Una recerca del jo que es qüestiona durant tota la representació.

Personne és una creació d’alta intensitat interpretativa, un exercici brillant per portar al llenguatge del cos l’essència de la paraula, un desplegament inusual de capes de significat obert a la llibertat del públic i una aproximació singular a l’obra de Samuel Beckett. De moment només tres dies en cartell…

Coreografia: Andrés Corchero
Intèrprets: Javier Cárcel, Ferran Echegaray, Jordi Font, Carlos Gallardo i Anna Vendrell

Sala Beckett, 10 d’octubre de 2014