Joan M. Minguet Batllori. Contra la cooltura

En aquest recull de textos breus publicats en diversos mitjans entre el 2013 i el 2015, Minguet fa una crònica clarificadora i necessàriament punyent d’algunes de les afeccions i les disfuncions que acusen la cultura catalana i el conjunt de les seves institucions d’un temps ençà.

El crític i professor d’art Joan M. Minguet ha publicat Contra la cooltura, un recull d’articles contra la banalització de la cultura i la mediatització de la política cultural. Marc Navarro n’ha fet aquesta ressenya a la revista de la Llibreria La Central.

J. M. Minguet | Foto Noemí Roset

En aquest recull de textos breus publicats en diversos mitjans entre el 2013 i el 2015, Minguet Batllori fa una crònica clarificadora i necessàriament punyent d’algunes de les afeccions i les disfuncions que acusen la cultura catalana i el conjunt de les seves institucions d’un temps ençà. Una deriva que el crític i professor aborda des d’una crítica als estaments oficials, al disseny i a la aplicació de polítiques culturals que sovint contradiuen les necessitats i les reivindicacions més bàsiques del sector, d’aquells qui reclamen des de l’exercici quotidià de la professió. Però aquesta crítica també es fonamenta en la detecció del seu símptoma més evident: la progressiva banalització mediàtica del conjunt de manifestacions que de forma genèrica anomenem «cultura».

Aquest és un llibre que s’oposa de forma decidida al «tot s’hi val» imperant i que reivindica, de forma urgent, una restitució de la distinció entre el show business i la voluntat de divulgar de forma rigorosa i conscient. Minguet Batllori parteix d’una constatació contundent: sovint, fins i tot massa sovint, fer periodisme no consisteix a informar, sinó a entretenir, i l’entreteniment s’oposa per definició, en els seus temps i en els seus espais, al coneixement atent, a la capacitat de discerniment de l’espectador i a l’estimulació del seu sentit crític. Per tant, la recent inclusió de perfils mediàtics en institucions i en la gestió de grans esdeveniments culturals, són elreflex d’un model cultural –l’imperant– més interessat en obtenir rendibilitat a curt termini i generar impacte social, que en enfortir un teixit artístic ja molt debilitat, o en dotar-lo d’estructures autònomes –crítiques– de gestió. Una independència necessària per a un sector que, de forma inadmissible, encara balla al ritme dels designis polítics de torn.

Article publicat a la revista de juliol de la Llibreria La Central

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació