Cluedo a Viladecans

10.04.2013

S’ha comés un assassinat. Enmig de les celebracions pel desè aniversari d’Atrium Viladecans s’ha trobat un cadàver. Ha entrat al poliesportiu balancejant-se, amb el telèfon mòbil a la mà i ha caigut abans d’acabar d’escriure el missatge. I de sobte, el silenci. Els presentadors s’hi apropen, les jugadores de bàsquet s’obliden de la pilota, tothom s’atura. És Jaume Antich.

 

Assassinat a Viladecans | Foto Sala Flyhard

Així comença Assassinat a Atrium Viladecans. Una mena de cluedo teatral amb reminiscències a Agatha Christie, escrit i dirigit per quatre pesos pesants de la dramatúrgia catalana: Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Blanca Bardagil. L’espectacle, que compta amb la col·laboració de la Sala Flyhard, s’ha pogut veure a Atrium Viladecans els dies 5, 6 i 7 d’abril.  Una proposta arriscada, diferent i enginyosa. De fet, l’experiència comença abans de l’espectacle: només arribar uns monitors ens obliguen a triar un color. Vermell, verd o blau. I després d’una breu presentació a càrrec d’Alba Florejachs i Sergio Matamala,-dels que parlarem més endavant-, ens demanen que ens dividim i els ajudem a trobar l’assassí d’Antich.

A partir d’aquí els espectadors assistim a tres escenes diferents en tres espais diferents. Tres històries, doncs, que han tingut lloc vint minuts abans de la mort del director d’Atrium Viladecans. Així doncs, que comenci la investigació.

La primera parada és la Sala Petita, on hi veiem Happy Birthday escrit i dirigit per Blanca Bardagil. Els protagonistes són la família de Jaume Antich (Toni Mazón)  interpretats per Alicia Puertas, Marta Domingo, Pablo Lammers, i Laia Pastor. Una peça divertida i àgil que ens presenta la infidelitat del director amb la seva pròpia cunyada mentre la filla narra i ens explica com realitzar un crim perfecte. I de l’espai més convencional passem a la calor de la piscina i les senyores fent aquagym. Arriba PiscinEROs escrit per l’actual director del Teatre Nacional Sergi Belbel i dirigit per Israel Solà.  Les possibles armes homicides són: una bombolleta per aprendre a nedar, unes calces d’àvia i un potet de clor. Els protagonistes? Tres monitors que acaben de ser acomiadats. Una història plenament actual, amb tocs d’humor i referències al famós western de Sergio Leone Por un puñado de dolares.

Finalment passem a la pista de pàdel amb La vida no es guanya, es perd escrit i dirigit per Cristina Clemente i interpretat per Clara Cols, Dani Ventosa, Muguet Franc i Àlex Guix. Clemente no només ens presenta quatre possibles sospitosos de l’assassinat d’Antich, sinó que va més enllà i ens regala una història rodona plena de metàfores sobre la vida. Realment què significa fer trampes? No en fem tots, conscient o inconscientment, per aconseguir el nostre somni? Vint minuts que converteixen Assassinat a Atrium Viladecans en molt més que un més que correcte divertimento.

 

D'esquerre a dreta: Belbel, Clemente, Casanovas i Bardagil

 

Un cop arribat a aquest punt toca deliberar. Qui és l’assassí de Jaume Antich? Tornem tots al poliesportiu amb la peça de Jordi Casanovas. Aquí els indubtables protagonistes són els sempre esplèndids Alba Florejachs i Sergio Matamala que formen una entranyable i còmica parella. Sabem els motius. Coneixem les possibles armes homicides. I després d’analitzar el cadàver ja en sabem la causa. I és aquí on definitivament es trenca la quarta paret i el públic sentencia qui és el culpable. No els dic res més.

Assassinat a Atrium Viladecans és una proposta arriscada i precisament per això necessària. A més, converteix una tarda de diumenge en un joc, una experiència per a tota la família. Ja fa un cert temps que s’estan habilitant espais poc convencionals per fer-hi teatre. El cas més sonat potser és el de La Casa de la Portera, de Madrid, que té lloc, com indica el seu nom, en una petita porteria del barri de La Latina. A casa nostra els Parking Shakespeare, per exemple, ja fa cinc anys que interpreten comèdies del dramaturg anglès a l’aire lliure. És un retorn als orígens. I ens recorden, com ara a Viladecans, que qualsevol espai,-una piscina, una pista de pàdel, un poliesportiu-, és bo per fer-hi teatre.