Charles Le Brun. C’est la grandeur, malgré tout

24.11.2015

Caixaforum presenta l’exposició Dibuixar Versalles. Charles Le Brun (1619-1690). L’exposició, organitzada amb el Louvre, mostra els cartons de l’artista francès, que s’han restaurat gràcies a la col·laboració de la Fundació Bancària La Caixa. Dibuixar Versalles s’ha obert amb una conferència de la comissària Bénédicte Gady. Gerard E. Mur hi ha assistit i ens ho explica.

Caixaforum presenta 'Dibuixar Versailles' | Foto Gerard Mur

Caixaforum presenta ‘Dibuixar Versailles’ | Foto Gerard Mur

Visitar una obra arquitectònica i artística descomunal sempre ens omple d’interrogants, de dubtes i d’intrigues. Sobre com, amb els anys, va aixecar-se aquell palau, quant de temps es va trigar a pintar aquest quadre enorme o qui va ser l’instigador d’ampliar els jardins fins al punt de no percebre’n els últims arbres fruiters. En el cas del Palau de Versalles, les preguntes es multipliquen vertiginosament. L’envergadura de l’obra la fa inabastable, difícilment abordable per al visitant i ens omple el cap d’arriscades i infinites curiositats. Aquesta grandiositat versallesca és fàcil figurar-se-la admirant Le Château de Versailles de Pierre Patel. La pintura és una representació realista i paisatgística del palau el 1668 i en ella s’hi observen les brutals dimensions de la residència reial. En aquell any, Lluís XIV complia gairebé dues dècades com a rei França i Navarra; era el moment d’organitzar la cort i el govern per afrontar un trasllat històric. Lluís XIV volia que Versalles ho fos tot: residència personal, base de la cort i centre d’operacions governamentals. Una capital a l’ombra. Per ancorar la idea el palau necessitava una transformació veraç i estudiada dels espais i la decoració. El rei va pensar en algú de confiança i va escollir, per a la reforma, el seu retratista Charles Le Brun —premier peintre du Roi—. La Fundació Bancària La Caixa, en col·laboració amb el museu del Louvre, ofereix l’ocasió de conèixer el treball de Le Brun a Versalles durant els vint anys que va durar l’adequació dels salons, del 1662 al 1682.

Les diverses nacions de l'Àsia, segons Charles le Brun.

Les diverses nacions de l’Àsia, segons Charles le Brun.

A Dibuixar Versalles. Charles Le Brun (1619-1690) no hi desembarquen ni una quarta part de l’obra de Le Brun — se’n conserven més de 3.000 dibuixos al Louvre, gràcies a l’ordre que va donar el rei— però ara al Caixaforum hi ha exposats en exclusiva els cartons dibuixats més transcendents del pintor. Els que pertanyen a les pintures de les parets de l’Escala dels Ambaixadors i el sostre de la Galeria dels Miralls. Amb els esbossos, dibuixos i cartons podem endinsar-nos en la minuciositat amb què va treballar Le Brun a Versalles. Aquesta fidelitat pels detalls ja la va demostrar des de jove, quan va erigir-se com un adolescent prodigiós. Amb quinze anys retratà magistralment el seu pare, Nicholas Le Brun, com faria ja la resta de la seva vida amb Lluís XIV i la família reial. La posada a punt de Versalles no va ser, però, un treball que pogués fer ni amb llibertat ni amb tranquil·litat. El que segles més tard anomenarien el rei Sol va ser un monarca de gustos alterables. Per tant, Le Brun va haver de treballar a remolc dels capricis del dirigent. Tant l’Escala dels Ambaixadors com la Galeria dels Miralls, cor del poder polítics francès, van patir variacions —com ho va patir tot el palau— que s’expliquen en l’exposició.

Però el que es detalla amb més exactitud i és, en definitiva, el fil de la mostra és la reconstrucció de les escenes pictòriques. L’estudi dut a terme al museu parisenc ha permès saber com es van traslladar els dibuixos a l’arquitectura d’aquestes dues grans sales i el relat construït a Barcelona és prou aclaridor per seguir-ne el procés. Per entendre des de les conjuntures històriques, les influències personals dels protagonistes —la vanitat del rei, els dubtes de Le Brun— a la simbologia dels personatges que dibuixava el francès. És presta una considerable atenció al tractament artístic. És a dir, quin paper s’utilitzava per construir els cartons que serien la base del dibuix i com després aquests esbossos serien copiats als murs i les voltes. Le Brun i el seu equip utilitzava dues tècniques per transferir els dibuixos: la incisió i el picat, les dues per marcar els contorns de les figures. Un altre dels punts clau és el contingut dels cartons: els personatges, quina posició ocupen i com estan estratègicament col·locats a l’escena. La mestria de Le Brun va permetre que, per exemple, l’Escala dels Ambaixadors, un espai anxovat i fosc, semblés una sala més àmplia i lluminosa gràcies a les pintures.

Bénédicte Gady | Foto Bernat Puigtobella

Bénédicte Gady | Foto Bernat Puigtobella

La comissària de l’exposició, Bénédicte Gady, apuntava durant la conferència de presentació que Lluís XIV “no va ser un rei de guerra, sinó que va manifestar-se com un protector de les arts”. Aquesta és una escaient afirmació per introduir la futura influència que ha tingut l’obra de Le Brun, encarregada pel monarca, a les generacions futures d’aristòcrates europeus. S’ha reconegut l’alt valor artístic de la reforma reconstruint-ne còpies arreu del continent. N’hi ha a Àustria, on Rothschild va aixecar una nova Escala dels Ambaixadors al Palau de Hofburg de Viena i el mateix va fer la monarquia britànica al castell de Peyton. Però també s’ha adaptat al mateix París, al Palais Rose. Malauradament, ja no és possible visitar l’obra a Versailles. Lluís XV va destruir-la el 1752 per poder ampliar les estances privades (la Galeria dels Miralls va salvar-se de les excentricitats reials). Hem d’agrair, doncs, poder fer-nos una percepció força fidel de les sales a partir de la feina de Le Brun i, ara, gràcies a l’exhibició dels cartons a la qual s’hi suma una gran quantitat de material annex: pintures, plafons, mapes i vídeos amb explicacions molt exhaustives però gratament assequibles. Tot això fa de Dibuixar Versalles. Charles Le Brun (1619-1690) una d’aquelles mostres que cal encarar amb calma, sense presses. Amb el gust d’imaginar-se i conèixer el Versalles de Lluís XIV.

Etiquetes: