Carmen Maura s’erigeix en bruixa d’or a Sant Sebastià 2013

24.09.2013

Un dels grans esdeveniments de la 61a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha estat l’entrega del Premi Donostia a l’actriu espanyola Carmen Maura, protagonista de Las brujas de Zugarramurdi del bilbaí Àlex de la Iglesia, que s’ha exhibit fora de competició.

Carmen Maura a Sant Sebastià

La cerimònia es va convertir en un clam popular de reconeixement i admiració envers una actriu que ha protagonitzat moltes pàgines del cinema espanyol dels darrers 40 anys havent destacat, entre altres, en algunes de les més esbojarrades comèdies d’Almodóvar. El guardó va comportar trencar per primera vegada una dinàmica indeturable d’homenatges a cèlebres actors i actrius internacionals.

Ningú posarà en dubte la vàlua artística i la dimensió popular d’aquesta veterana actriu, encara en actiu tant a Espanya com a França. La vetllada va estar amenitzada de per la cridòria eixordadora de les adolescents al pas de companys de repartiment com els idolatrats actors Hugo Silva i Mario Casas, ja que tots han treballat plegats a Las brujas de Zugarramurdi del bilbaí Àlex de la Iglesia, que es va poder exhibir a continuació, encara que fora de competició.

El ressò mediàtic de l’efemèride estava garantit i tan sols faltava l’esclat de les rialles davant les previsibles i esperades divertides peripècies del grup de sapastres i misògins atracadors de Las brujas de Zugarramurdi. Jo no voldria afegir aigua al vi, però després d’uns crèdits inicials que inclouen algunes perles esmolades i una arrancada ben simpàtica a la Puerta del Sol amb un grup d’estàtues humanes de carrer que assalten una botiga d’aquestes que compren or, la pel·lícula comença a desinflar-se perillosament a mesura que els fugitius es dirigeixen cap a França amb el botí.

La comicitat resulta antiquada, rupestre i ferragosa, més enllà d’alguns acudits i algunes gràcies esporàdiques, i quan la paròdia terrorífica del basc hauria d’arribar al seu zenit gràcies a la irrupció de les tradicionals i mil·lenàries bruixes que donen nom a la localitat, tot s’esfondra sense remissió en un estirat i pèssim aquelarre ancestral a les mateixes coves de Zugarramurdi. En aquesta traca terminal d’esgarips i disbarats atropellats, que compta també amb un episodi esparracat de castell encantat, la bruixa Carmen Maura s’esforça d’allò més per no perdre la dignitat i poder salvar els mobles enmig d’una descontrolada astracanada que ens porta a preguntar-nos amb recança què queda hores d’ara d’un director tan important com és Àlex de la Iglesia.