Carme Solé Vendrell. El dibuix d’una vida

13.05.2018

El Palau Robert acull fins al 24 de setembre l’exposició Per què? Carme Solé Vendrell, que ressegueix el recorregut de la il·lustradora catalana i descobreix l’entrellat de l’ofici a través dels seus dibuixos, publicats en més de dos-cents títols que formen part de la infantesa de molts nens (i adults).

Carme Solé-Vendrell

L’exposició, que celebra els 50 anys de la seva trajectòria professional, comença amb una sala fosca, tota negra. No s’hi veu gaire, però es distingeix perfectament l’escultura Univers, una bola de ferro amb un nen de bronze que mira el cel per trobar-hi resposta. Però el que més m’ha cridat l’atenció són unes frases a la paret, que diuen: “Vaig perdre la mare als nou anys i part de la meva infantesa va quedar en algun racó”. En aquest moment dedueixo que la seva insistència en els nens, l’etapa d’infantesa i les il·lustracions al llarg de tota la seva carrera pot tenir a veure, en part, al fet que ella no va poder viure de manera plena per la mort de la mare.

Com són els personatges? La segona sala resol aquesta pregunta. Vendrell dibuixa uns personatges plens de color. Els seus dibuixos es caracteritzen per ser molt expressius, el color i la composició contribueixen a crear empatia emocional entre el lector i l’obra. No són simples ‘dibuixos’, sinó que transmeten alegria, dolçor i, a vegades, denoten certa nostàlgia de la infància. Aquest apartat passa de la Carme infant a la Carme il·lustradora des dels seus inicis. Hi ha un exemplar d’Un os nuvolós, el primer conte editat a Anglaterra. Segons l’autora això va suposar un regal en molts sentits: viatges a Londres, conèixer grans il·lustradors i una obertura professional.

De conte en conte. Per a Vendrell, i suposo que per a tots els artistes, cada il·lustració o obra són com una part d’ells mateixos, un petit tros de la seva vida. En podem destacar uns quants, com Jo les volia, ja que per il·lustrar-lo va haver d’endinsar-se en el més bonic i també en el més dolorós de la seva infantesa; “són uns records dibuixats”. D’altra banda, Vendrell diu que va ser un privilegi il·lustrar La Bíblia, un treball que la va portar fins a Síria i Jordània per tal de documentar-se. També cal fer esment dels sis contes de Gabriel García Márquez, “entrar en el món del Gabo em va trasbalsar, la força del seu llenguatge i les històries que contava s’havien d’il·lustrar amb un esclat de llum i colors”, per a Vendrell va ser una meravella, tot i que una cosa era llegir els seus llibres i una altra fer-ne les il·lustracions. Encara que per a la il·lustradora en La Lluna, la Terra i el Sol va trobar la llibertat que tant havia cercat. A més, aquest llibre va marcar-li un canvi cap a la pintura.

Carme Solé Vendrell. La lluna, la terra i el sol

Però quan l’autora s’emociona és rellegint La Croada dels nens, on domina la força per transmetre el colpidor i alhora fascinant poema de Bertolt Brech, la guerra en blanc i negre. Tots els infants que apareixen dibuixats són reals, ells van despertar-li el desig de pintar-los.

A partir d’aquest moment els nens prenen tot el protagonisme de l’obra de Carme Solé Vendrell. “Jo fa uns anys que vaig passar d’inventar realitats a pintar-les. Els infants són els qui em criden a ser pintats. I ho faig per donar-los veu”, aquesta explicació ve acompanyada per l’escultura Nena i nina, on clarament es veu com l’artista deixa enrere els mons “ambientats”, els contes i les il·lustracions per topar-nos amb realitats concretes. L’escultura mostra una nena de Basora mutilada per la guerra, representa l’horror i la barbàrie que provoquen molts conflictes bèl·lics.

El recorregut per l’exposició acaba amb un audiovisual sobre la campanya WHY? i un segon vídeo que mostra imatges de la il·lustradora pintant un dels dibuixos de la campanya. Des del 2014 la campanya de WHY? forma part de la ciutat per denunciar la constant vulneració dels drets dels infants. En la façana del centre amb 60 pintures acríliques de la campanya destaca una peça en color, que Vendrell pinta per transmetre un missatge d’esperança.

L’estil de Carme Solé Vendrell

La traça de la il·lustradora consisteix en el fet que entenguem clarament què està fent cadascun dels seus personatges. Per fer-ho és molt important aconseguir congelar el moviment i el gest. D’aquesta forma l’autora ens transmet a quin verb correspon cada acció, ja que, com en una obra teatral, en un llibre els personatges no solen estar quiets.

Carme Solé Vendrell. Els nens del mar

Com tot a la vida, el personatge és en algun lloc, real o imaginari o possible. Les il·lustracions, a part de presentar-nos els personatges, també ens mostren com és l’entorn on passa la història. De vegades de manera molt concisa i detallada, altres només amb simples al·lusions. Fins i tot l’autora pot arribar a suprimir-lo per deixar que el lector-espectador se l’imagini. Però per ambientar millor la història és imprescindible una tria de l’atrezzo, els estris, mobles o atuells més significatius. La selecció pot ser feta a partir dels records personals, de coses vistes o observades, o imaginades. Però vinguin d’on vinguin són essencials perquè el lector entengui millor el com i el què del relat.

Carme Solé Vendrell ha il·lustrat més de 800 llibres, alguns amb textos propis, amb un estil i una marca molt concrets. Sempre ha apostat per una creació artística vinculada amb la capacitat de commoure i sacsejar les consciències. Estètica i missatge. S’ha anat reinventant amb el pas dels anys, fugint de la comercialitat i mantenint-se fidel i persistent als valors que defensa.