Carlos Zanón i el Carvalho del XXI

16.01.2019

Per fer reviure un detectiu tan mític com Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán i fer-li un homenatge tan ple de bellesa i poesia t’has de dir Carlos Zanón (Barcelona, 1966) i acceptar el repte. Zanón és un dels molts escriptors barcelonins en llengua castellana. Home polifacètic, fa de poeta, novel·lista, guionista, articulista, crític literari i lletrista de cançons. La seva dedicació a la novel·la negra ha fet que l’hagin emparentat artísticament amb l’obra de Jim Thompson, Patricia Higshmith, Juan Marsé o John Updike. En aquesta flamant Carvalho. Problemas de identidad ens endinsem en la vida del detectiu l’estiu de l’any 2017, amb els balcons plens de banderes, els narcopisos de Ciutat Vella, casos de violència masclista, diàlegs sobre el referèndum, diàlegs polítics sobre el procés i lloguers turístics d’escassa legalitat. Publicada en castellà per Planeta, Columna en treu l’edició en català d’aquí a dues setmanes.

Carlos Zanón. | Foto: ACN – Pere Francesch

Els problemes d’identitat (Qui sóc? Què vull? Per què estic sol?) es manifesten perquè, d’una banda, el personatge enyora l’escriptor que va explicar la vida en paper i, de l’altra, s’ha d’acarar a nous casos en aquests temps actuals tan convulsos. El paio polièdric que és Pepe Carvalho rebrà casos ben negres a la seva ciutat i escenari literari tant de Zanón com del seu mestre, Barcelona, però una Barcelona inventada, viscuda i somiada alhora, la que no és aparador de res: la desaparició d’una noia, prostitutes assassinades a Montjuïc, una àvia i una neta eliminades violentament i un noi víctima del bullying. En paral·lel, es troba en una etapa vital de flirteig amb la dona d’un polític madrileny i sovint viatja amb AVE a la capital dels bocatas de calamares. Una relació que recorda, i molt, a la d’Horacio Oliveira i la Maga a Rayuela de Cortázar, farts de comiats sense adéus i de trobar-se sense buscar-se: “Oh, Carvalho, no seas idiota y reconoce que también es probable qie tu Novia Zombie no haya venido porque no quiere seguir con esto”. El nou Carvalho sempre busca la veritat i, en conseqüència, sempre es decep.

Dins la sòlida trajectòria del Zanón escriptor, aquesta novel·la és la de les primeres vegades. No havia escrit mai una novel·la policíaca, i tampoc no havia treballat mai en un personatge ja existent, ni l’havia escrit en primera persona i amb un argument que gravités entre dues ciutats que s’erigeixen com a organismes vius, com a personatges fonamentals de l’obra. Zanón va investigar abans d’escriure: va llegir totes les novel·les de la saga de Vázquez Montalbán, des de Tatuaje fins a Milenio, va fer-se el retrat robot del personatge, va parlar amb cuiners, policies i fans de Carvalho. Carlos Zanón és autor de novel·les com No llames a casa (2012), Yo fui Johnny Thunders (2014), Premi Dashiell Hammett 2015, la historia d’un rocker amb cert èxit que al cap dels anys torna fracassat a casa seva, al Guinardó, Marley estava muerto (2015), un recull de narracions amb personatges al límit, o Taxi (2017), que també retratava una Barcelona poc turística: Mercabarna, ports abandonats, clubs nocturns d’extraradi. La novel·la la protagonitza Sandino, un Ulisses taxista victimista amb insomni i una visió accentuada del desordre de la realitat: la seva i la de la societat. Predestinació al poder.

El salt mortal de Zanón dins aquest joc metaliterari que proposa a Problemas de identidad ha estat crear un Carvalho diferent, que no imités senzillament i pobra l’original. L’ha fet de la seva mateixa edat, perquè personatge i creador puguin parlar de tu a tu i compartir un sentit de l’humor barceloní i contemporani. Per això escriu el llibre des del record de la seva essència i els accidents que l’han fet memorable (encén la llar de foc tot l’any, ha follat amb la Charo, és detectiu, treballa amb Biscuter, és un gourmet, odia al poderós i al fatxenda) però el xarbota, el centrifuga i li aplica tant les noves tecnologies com a eines per a la investigació com els camps de trauma propis de la neurosi de l’home torturat i violent del vint-i-ú, que es mira al mirall i ja no sap si és l’original o una rèplica de si mateix feta a còpia de fragments). Un paio amb brots de cinisme, malalt de bulímia, més amargat i més prim que el seu predecessor. Carvalho no sap si actua com ell sent o si és així per com l’han escrit. És la idea de l’artifici i la màscara que apareix a tot el llibre: què hi ha darrere de la màscara? Un estol de penya amb el cor i els baixos afectats de TDAH (la frase, brillant, és de Zanón).

Renovador del gènere negre, fins ara Carlos Zanón ha escrit unes novel·les sense assassinats, sense policies, sense concatenació de trames criminals. Per ell, la novel·la policial és una província dins la gran nació que és la novel·la negra. Quan escriu, Zanón no pensa en seguir un gènere sinó que mira de parlar del que l’interessa amb una mirada determinada, negra a més no poder. La violència no només ha de ser física, sinó que port ser psicològica, econòmica, social… situacions en què per aconseguir el que vol, el personatge només té el recurs de la violència. Creador de personatges, ambients i relacions, Zanón dissenya un nou Carvalho que genera enyor i sorpresa a qui ja el coneixia i sedueix a la generació que el descobreix per primera vegada: “Eres de quien te escribe. Ahora me escribo yo”.

El comissari de BCNegra va definir Carvalho com un personatge lleial, lúcid, honest i cínic, que sospita de les idees de la majoria, és equidistant i gens patriota.