La mona de l’assassí. Cap a Bombai i més enllà

21.09.2018

Premi Llibreter d’aquest 2018, a La mona de l’assassí (Viena Edicions) de Jakob Wegelius la protagonista principal és la goril·la Sally Jones, narradora en primera persona d’aquesta història. No parla, però raona i pensa tant o millor que un ésser humà.

Jakob Wegelius. |

De seguida aprèn qualsevol cosa, com construir i reparar instruments musicals, motors d’avió, escriure a màquina… l’únic que li manca és la parla. Pot llegir i escriure el que pensa, però d’aquesta facultat no en fa gala i la deixa entreveure a molt pocs, una prova més del seu intel·lecte. Ho fa com a darrer recurs, i  amb molt coneixement de causa, ja que és conscient del perill que comportaria que aquest fet fos descobert pels seus enemics: no és una simple primat observadora de la situació, sinó un ésser que pensa i actua amb unes facultats molt superiors a les del seu gènere.

La seva missió en aquesta aventura que la farà viatjar per nombrosos països i viure una enorme quantitat de situacions i perills és la de buscar un home que presumptament ha estat mort per assassinat a mans d’en Henry Koskela, el seu cap i millor amic. L’acció parteix de Lisboa, on en Henry és condemnat a un judici que acabarà de ben segur en la pena de mort si ningú no prova la seva innocència. La Sally Jones, coneixedora que el suposat mort no ho és pas, emprendrà un llarg viatge per trobar l’home impostor i portar-lo a la justícia. La història prèvia entre en Henry i la Sally va ser escrita per Jakob Wegelius en la seva obra anterior, La leyenda de Sally Jones (Ed. Sushi, 2012), però no cal llegir aquesta novel·leta per poder comprendre la que ara tenim a mans, atès que la Sally Jones ja ens situa en la història amb quatre pinzellades. A més d’en Henry, la Sally Jones es va trobant molts personatges  al llarg del seu llarg periple fins a terres molt llunyanes.

Hom es pot preguntar, quan es llegeixen els primers capítols –que passen com una ràfega i no deixen gairebé descansar fins a la pàgina sis-cents d’aquesta entretingudíssima novel·la– com és que la gent que envolta la Sally Jones no s’estranya de veure un goril·la exercint feines tan complicades com la de fer d’engreixador del motor d’un vaixell o la de reparador d’un acordió o de mecànic d’un avió. La resposta ens la dóna la mateixa Sally Jones quan ens explica que allò rar es fa quotidià quan es presenta amb total normalitat durant tres o quatre dies. I és cert, la gent perd l’atenció i deixa de fer-se preguntes que segueixen sent òbvies però que haurien de continuar essent una incògnita… Aquí s’entreveu una crítica de Wegelius cap als humans i les seves mancances, i és que aquesta narració és més profunda del que sembla.

La Sally Jones, a més, disposa d’una posició privilegiada d’espectadora única davant de la societat, que observa des del seu silenci. No és que es tracti d’una crítica social a l’ús –la novel·la és més aviat un bell cant sobre l’amistat–, però Wegelius aprofita per presentar-nos, a través de l’observació silenciosa de la Sally Jones, diverses situacions posen al descobert les ridiculeses de l’ésser humà. Per exemple, és necessari que el maharajà hindú estableixi  que per deixar en llibertat a la Sally Jones no només l’ha de fer jugar als escacs sinó que també ha de guanyar la partida?... Ambientat a l’època colonial –no per casualitat, ja que aquesta és l’època daurada de les grans novel·les clàssiques d’aventures–, La Mona de l’assassí és un llibre recomanable per a totes les edats. Il·lustrat a la perfecció pel mateix autor suec, que també és Il·lustrador, el llibre ens demostra que la literatura d’aventures està molt lluny de ser vençuda i que té encara molt per dir, ja sigui al públic juvenil o també l’adult, que gaudirà com el que més amb aquest relat extraordinari.