Cabareta: el llegat de la Capmany, la Motta i la Sampere

6.04.2018

L’Espai Lliure de Montjuic, una de les sales teatrals més ben fetes de Barcelona (juntament amb la Sala de dalt de la Beckett) acull –a  causa d’unes circumstàncies inesperades– les representacions de Cabareta, un espectacle de Bárbara Granados i Maria Molins dirigit per Joan Maria Segura. El títol no enganya: Cabareta és un cabaret en clau femenina, amb textos i cançons sobre el Paral·lel dels anys vint i sobre l’actualitat política més recent, un espectacle de variedades a lo fino on cada intèrpret brilla amb llum pròpia. I alerta: només farà onze funcions. A l’Espai Lliure, fins al 15 d’abril.

Maria Molins canta, balla i ensenya cuixa a ‘Cabareta’, al Teatre Lliure. © Elisenda Canals

Servidor de vostès era un fan absolut del programa de ràdio que Albert de la Torre, Bárbara Granados i Ángel Pavlovsky presentaven a Ràdio Barcelona cap a finals dels anys noranta, si no ho recordo malament, cada dissabte al migdia. Quina alegria vaig tenir, només començar l’espectacle, de reconèixer la melodia de “Benvinguts al cabaret”, on encara mentalment puc sentir la veu de Pavlovsky cantant “Desahogo matinal para la sentimental / after hours radical para nuestra carcamal”. Tal i com hem fet tots, durant la meva adolescència jo feia els meus enregistraments de la ràdio, en unes cintes meravelloses que encara conservo, però malauradament no he pogut trobar el fragment en qüestió. La bona època de Ràdio Barcelona, quan Andreu Buenafuente, Oriol Grau i companyia feien El Terrat cada migdia, un espai al qual La competència de Rac1 li deu tot i més. Però bé, parlem de Cabareta.

L’espectacle comença amb una cançó de benvinguda al públic, que breument es converteix en un medley de cançons cabareteres, que inclou des del “Willkommen” de Cabaret , el “Ja us he reconegut” de Núria Feliu o el “Gracias por venir” de la gran Lina Morgan. Però de seguida el muntatge pren un altre to, evitant en tot moment qualsevol rastre de nostàlgia i de llocs comuns i convertint-se en espectacle de creació, fet des de l’honestedat i l’humor. Que mira amb amor el Ca-barret! de la Capmany a La Cova del Drac o Les Guillermines del rei Salomó a la televisió i les reinterpreta, portant-les a l’ara i l’aquí.  Els quatre integrants de la companyia (Maria Molins, Bárbara Granados, Miquel Malirach i Dick Them, que alterna funcions amb Jordi Morales) desprenen complicitat i bon humor, en un espectacle que es va estrenar el passat festival Grec a la Sala Muntaner i que ja ha girat una mica per Catalunya.

‘Cabareta’ es pot veure a l’Espai Lliure fins al 15 d’abril. © Elisenda Canals

Es nota que Maria Molins s’ho passa bé en escena, i imaginem que aquest és un espectacle que tenia moltes ganes de fer, acostumada a defensar (a la televisió, al cinema i al teatre) un registre més seriós i/o dramàtic. Molins canta, balla, ensenya cuixa, interactua amb els espectadors seguint la més noble tradició d’El Molino i fa tota la comèdia que vol, ja sigui en català, castellà, francès o italià. Tan aviat interpreta una (no tan) innocent joveneta que freqüenta el carrer dels Trenta Claus com es converteix en una barreja de Marlene Dietrich i Ute Lemper quan canta el mític “Maskulinum Femininum” de Schiffer i Spoliansky (traduït de l’alemany per Marc Rosich) amb l’imprescindible barret de copa. I és que aquests alemanys, als anys vint, ja tenien molt clar que això del gènere és una cosa absolutament fluida. Bárbara Granados brilla amb el piano, l’acordió i tots els trastos que toca, ja siguin les campanes, les copes o el theremin, un dels instruments més fascinants que ha donat la història de la música. Les seves cançons dedicades a les veganes tòxiques que et donen consells sense conèixe’t o al “Dia Mundial” són, simplement, delicioses. Miquel Malirach es transforma en la filla de la Molins, Maria Aurèlia Capmany, un vell verd o un jove forçut amb facilitat i encant, i toca amb la mateixa gràcia la guitarra, el saxo o el flabiol i el tamborí.

En definitiva, Cabareta és, com ha de ser qualsevol bon espectacle de varietats, una oportunitat única de passar-s’ho bé i relaxar-se. Però no oblida l’actualitat, i llança dards tant contra M. Rajoy com la família Pujol-Ferrusola i, demostrant una rapidíssima capacitat de reacció, el dia de l’estrena també va incloure acudits sobre la reina Letizia i la seva sogra o sobre el màster fantasma de Cristina Cifuentes.

Maria Molins i Bárbara Granados en una escena de ‘Cabareta’. © Elisenda Canals

I què dir de l’estrena? Tant La Maña (que anava acompanyada de Manuel Veiga), com Núria Feliu, com Jaume Sisa, com la meva santa mare s’ho van passar de conya. I què hi ha més important que això, a la vida?