Bruno Schulz com a pretext

26.02.2015

L’editorial Minúscula engega nou projecte amb la colecció “Micra” que, tal com indica el seu nom, esta dedicada a presentar “textos breus i singulars”. Per començar han escollit un text de Maxim Biller, un escriptor alemany nascut a Praga (1960) de pares russos, que van marxar a Alemanya l’any 1970. Biller viu a Berlin després d’haver passat per Hamburg i Munic. I, segons les informacions que tenim sobre l’autor, aquest escriu amb freqüència sobre qüestions relacionades amb els jueus i els alemanys, i col·labora amb regularitat al Die Zeit i al Frankfurter Allgemeine Sonnagzeitung. El text que ens ocupa, Dins el cap d’en Bruno Schulz, i que s’ha triat per estrenar la col·lecció, té com a protagonsita l’escriptor polonès d’origen jueu, mestre d’escola i professor de dibuix Bruno Schulz (1892-1942), autor de Les botigues de color canyella i El sanatori de la clepsidra (en català es poden llegir, en un sol volum, a Quaderns Crema, 2001).

bruno-schulz

Bruno Schulz

El llibret, que es llegeix d’una tirada, no és pas cap biografia, i tampoc cap assaig biogràfic. Encara menys es pot considerar que sigui “només” un exercici d’estil. Encara que també. I tampoc es pot afirmar que sigui un intent de recrear el món tan personal de l’autor polonès assassinat d’un tret al clatell per un membre de la Gestapo en un carrer de la seva ciutat natal, Drogòbitx, en una venjança entre membres d’aquella sinistre organització. Aleshores, ¿què preten Biller composant un text on incorpora escenaris i personatges de l’obra literaria i plàstica de Schulz i a l’escriptor polonès com a protagonista? Penso que l’obra resulta més inquietant del que a primera vista pot semblar i del que una lectura apressada pot fer deduir.

Com qualsevol altra obra de caràcter metaliteraria o de literatura dins la literatura, Biller la treballa a partir d’un argument aparentment senzill: fa que Schulz escrigui una carta a Thomas Mann. El motiu? Explicar-li que, per Drogòvitx[1], es passeja un doble que es fa passar per l’autor de “La muntanya màgica”. La carta vertebra el text i és per on Biller va penjant-hi la recreació que fa de l’imaginari schulztià on el que es real i allò oniric es confonen. Però hi ha alguna cosa més que llisca pel text com un malson schulzià i que va adquirint un tó cada vegada més inquietant. En darrer terme, es el que confereix sentit a la “nouvelle”. Ho detectem ja a les primeres pàgines on es parla de la presència de la por a la vida de Schulz, i la referència inicial a la “sorollada” que fan els alemanys que tothom a la ciutat sembla ignorar.

La contraposició de Mann i el seu doble (un desdoblement, de fet) representa les dues alemanyes. Una, la dels valors humanístics (les referències a la cultura germànica en la que es va formar Schulz són inequívoques); l’altra, el de la barbàrie, l’horror i l’odi que encarna el nazisme. Biller, a més, introduix una figura de l’Antic Testament que sembla una advertència ben actual que l’autor adreça als seus contemporanis: el de la història de la ciutat de Siquem (actual Nablus) que va triar com a rei dels fariseus a Abimèlec que, tot seguit de ser-ne proclamat, va destruir aquells qui el van elegir. Un text bellament confegit i literatura de quirats.

 

[1] No es del tot inutil recordar que aquesta ciutat pertanyia a la regió de la Galitzia oriental, dins l’Imperi Austrohongarès. Després passaria a pertanyer a Polònia i, avui dia, forma part d’Ucraïna.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Em sembla una idea magnífica aquesta nova col·lecció d’una de les meves editorials predilectes. Gràcies a l’article he descobert en Bruno Schulz, però trobo que és una pena que el text presenti tantes errades ortogràfiques, tenint en compte que sou una capçalera de cultura de referència. Què ha passat? Com a amant de la cultura i la nostra llengua, trobo que entre tots ens hauríem d’esforçar en cuidar-la, oi? Moltes gràcies i continueu amb la bona feina que acostumeu a regalar-nos!