Bona conjunció catalano-germànica

La històrica Staatskapelle Weimar, una de les formacions orquestrals més antigues del vell continent, ha ofert a L’Auditori barceloní el cèlebre Rèquiem de Mozart. Ha comptat amb la prestació vocal de quatre joves solistes del país i de l’esplèndid Cor Madrigal; tot plegat sota la direcció de Leopold Hager.

Dins la Temporada Ibercamera, el passat 13 de maig, la històrica Staatskapelle Weimar, una de les formacions orquestrals més antigues del vell continent, va visitar L’Auditori barceloní per tal d’oferir el cèlebre Rèquiem de Mozart. Per a fer-ho, es va comptar amb la prestació vocal de quatre joves solistes del país i de l’esplèndid Cor Madrigal; tot plegat sota la direcció de la veterana batuta de Leopold Hager.

Com a preàmbul al Rèquiem, la formació de Weimar va interpretar-nos la darrera de les simfonies de l’extens catàleg haydnià, una obra que, talment com l’obra pòstuma mozartiana, tot i la seva estructura i concepció clàssica, ja ens presagia l’alè del nou esperit romàntic. Amb una articulació ben definida-especialment atenta a subratllar el teixit estructural de l’obra- i un pols dramàtic més aviat contingut però sempre fluid, Hager i els músics germànics van oferir-nos una ajustada interpretació de la Simfonia núm. 104, en re major de Joseph Haydn.

Ja en la segona part, les veus catalanes se sumaren als instrumentistes alemanys en la proesa de fer justícia a la més cèlebre – i llegendària- de les misses de difunts. Entre els solistes vocals, destacaren, per la seva exquisidesa, les dues femenines, Elena Copons i Anna Alàs, soprano i mezzo, respectivament, junt a les dignes intervencions de Marc Sala (tenor) i Enric Martínez-Castignani (baríton). No obstant, l’autèntic protagonista fou el magnífic cor dirigit per l’acreditada Mireia Barrera, que va lluir tota la seva musculatura i qualitats expressives en els moments més compromesos de la partitura. L’experimentat director va exhibir una perfecta sintonia amb els cantaires i va concertar veus i orquestra amb intensitat discursiva i elegància.

Contràriament al que hem escoltat – i hagut de certificar- altres vegades, en aquesta ocasió el maridatge artístic de veus catalanes i prestigioses orquestres internacionals no tan sols no ens va fer enrogir sinó que va ser francament enriquidor.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació