Blank, la creació d’una història

27.09.2017

Un dels grans plaers de la vida és asseure’s a la platea d’un teatre i deixar-se portar per la història que t’expliquen els actors des de l’escenari. La direcció del missatge acostuma a ser així: dels intèrprets al públic. Quan s’altera aquest concepte tradicional del teatre, ens trobem amb una cosa diferent. I imprevisible. Blank, a la Sala Muntaner, trenca amb la quarta paret i construeix un diàleg entre els espectadors i l’actor protagonista. El dramaturg Nassim Soleimanpour ha escrit un text que provoca tensió i obliga a posar-se en alerta.

Joan Carreras és un dels intèrprets de ‘Blank’, de Nassim Soleimanpour, a la Sala Muntaner.

Aquest projecte escènic té moltes peculiaritats. D’entrada, cal destacar que l’obra està protagonitzada per un únic intèrpret, el qual varia cada dia. L’actor s’enfronta a Blank sense conèixer cap detall del text; arriba a la Sala Muntaner amb la intenció de pujar a l’escenari sense haver pogut assajar ni esbrinar els detalls del guió. És tot un repte que, lògicament, s’ha de valorar molt positivament per la valentia que això suposa. Ara bé, les aptituds dels actors i actrius escollits poden ser decisius per determinar l’èxit de cada funció.

En aquest sentit, qui escriu les línies que esteu llegint, va poder assistir a la sessió encapçalada per l’actor Joan Carreras, que amb molta solvència va superar la prova. Ell ho va aconseguir. Però és fàcil preguntar-se si, realment, els altres participants tindran la mateixa desimboltura i sort, perquè són dos elements totalment necessaris. D’una banda, cal tenir la capacitat de reaccionar davant del factor imprevisible inherent a Blank; cal estar atent i ser viu per aprofitar qualsevol situació que es generi.

I sort. I és que, si una cosa té Blank, és la participació del públic. Si aquest està actiu i ofereix intervencions sucoses, l’obra guanya interès. En cas contrari, el resultat pot ser feixuc. Per tant, per obtenir un bon resultat, s’exigeix que els assistents parlin constantment. I això és el que va passar en la funció de Carreras. Ara bé, el text està plantejat perquè un membre del públic acompanyi a l’actor damunt de l’escenari pràcticament durant tota l’obra. Aquest punt és excessiu per a aquesta persona –que ha estat escollida aleatòriament per l’intèrpret– i, a més, suposa un nou risc. Si el “voluntari forçós” dóna joc, com va ser en aquest cas, resulta entretingut, però s’entén que no sempre és així, i llavors pot acabar sent monòton.

L’actriu Maria Molins serà una de les intèrprets de ‘Blank’ a la Sala Muntaner

L’actor va seguint el text de l’obra, que se li ha entregat imprès just al començament de la funció. A partir d’aquí, la dinàmica és senzilla. Entre ell i el públic s’han d’anar posant paraules al text, que serviran per substituir cada vegada que surti el mot ‘Blank’ dins de les frases. A més, també s’han de seguir les indicacions que el mateix text ofereix de forma constant.

El seguiment de l’obra és fàcil i lleuger. A més, Joan Carreras li va saber donar un dinamisme que li aportava un valor afegit. Nassim Soleimanpour, autor de Blank, va construir una peça completa i difícil d’elaborar. La seva intenció, amb aquest projecte escènic, era donar la veu al públic i conèixer les seves històries, i això està clar que ho ha aconseguit.

 

Propers intèrprets de Blank:

Rosa Boladeras: 27 de setembre

Jordi Martínez: 28 de setembre

Beth Rodergas: 29 de setembre

Guillem Albà: 30 de setembre

Dafnis Balduz: 4 d’octubre

Dolo Beltrán: 5 d’octubre

Mercè Pons: 6 d’octubre

Joel Joan: 7 d’octubre

Maria Molins: 8 d’octubre

Manel Barceló: 11 d’octubre

Alba Florejachs: 12 d’octubre

Roger Casamajor: 13 d’octubre

Aina Clotet: 14 d’octubre

Vicky Luengo: 15 d’octubre