Benavent i Sarduy: la perícia de la fusió tanca el Jazz Estartit

14.08.2017

El Jazz Festival l’Estartit ha tancat la quarta edició amb una ocupació mitjana d’un 86,37% i un total de 4.405 espectadors. La xifra manté la tendència dels dos últims anys de consolidació del Festival i de fidelització d’un públic que troba a l’Estartit una oferta de jazz de qualitat. Oriol Abulí va assistir al darrer concert del festival i ens ho explica a Núvol.

Deia Santana que si el rock és una piscina, el jazz tot un oceà. Al Jazz Estartit ja hem vist estrelles com King Solomon Hicks i Kandance Springs. Però en aquesta ocasió faltaven els focs d’artifici. Amb una primera part de de latin jazz des de Cuba i capitanejat per la trompeta de Carlos Sarduy, la presentació de la vetllada final del festival no podia tenir millor escalfament, tot i alguna clariana entre les comodíssimes cadires preparades pels espectadors. Com va anunciar Montse Faura (directora artística del festival), la cloenda va ser una “nit de fusions”.

Tots els concerts que es fan a la plaça de la Llevantina de l’Estartit tenen l’honor de ser presentats a tocar del port i amb unes illes Medes que també miren al bisbe que jau sota el castell del Montgrí. Si ja en el festival Ítaca va haver-hi una doble nit de Sant Joan amb una fusió més aviat festiva, aquesta va ser-ne una de contemplativa. Una nit que va contrastar la joventut de Sarduy i la perícia de Benavent. Un quartet i un quintet. Latin jazz i jazz-flamenc.

Carles Benavent no és el primer del cartell d’aquesta nova edició que ha coincidit amb Miles Davis, però potser sí que és dels poquíssims (sinó únic) que ha coincidit també amb Quincy Jones, Paco de Lucía i Camarón de la Isla als escenaris. Gairebé cinquanta anys donen per molts companys d’escenari, però en aquesta ocasió Benavent, a més dels seus habituals “els Rogers” al piano i la bateria, va convidar al madrileny Jorge Pardo a la flauta travessera i Raynald Colom a la trompeta. De trajectòria indiscutible, actuació a Montreux inclosa, Benavent va començar en trio amb uns “tanguilles” en què el bateria feia unes palmes que ens van sorprendre. Percussió inesperada.

No va faltar un homenatge a Jaco Pastorius amb “Bluestorius”, poc abans de l’entrada en escena de Jorge Pardo. L’escenari va ser del madrileny per interpretar un taranto, el blues de les Minas. Celebrava la fresca d’aquella nit de dissabte tot comentant “menys mal que heu posat l’aire acondicionat, avui!”. S’hi va afegir el trio i Raynald Colom per interpretar temes com “De perdidos al río”, un seguit de Bulerías i algun tema compost per Roger Mas al piano que clourien el concert.

No hauria de sorprendre que Benavent no mencionés altres col·laboracions il·lustres, especialment la de Miles Davis, tractant-se d’una nit com aquesta i aitals bandes de fusió jazzística que la van nodrir. Però seria, i ho porto al terreny de la piscina rockera, com si un artista català hagués compartit escenari amb Eric Clapton i tampoc en fes bandera. Això dignifica. I aquell dissabte arran de Medes ho vam poder valorar