La connexió Barcelona-Bratislava

Es van conèixer per Internet, trobant l’obra de l’altre a la xarxa i reconeixent-s’hi. Una afinitat d’estils va dur-los a una trobada a Bratislava, a provar-se i a compartir estudi l’estiu del 2007. Collage, arte povera, el gust pel barroc i pels monstres de Velázquez o Goya, o més contemporanis, com Saura. Aquell estiu va néixer Miroir Noir de la ment i l’ànima del català Rai Escalé i l’eslovac Miloš Kopták. Un projecte de pintar a quatre mans entre Bratislava i Barcelona que ara presenta la seva segona exposició conjunta a Barcelona. «Propter Nuptias» de Miroir Noir es pot veure a la galeria Eat Meat, al nou emplaçament situat al carrer de Mònec, al barri de Ribera de Barcelona.

«Propter Nuptias» —o com convertir el dia més important de moltes vides en un malson de fantasmagories, de vels marcits, de poms de flors seques i mirades buides. «Pot ser que tot arrenqui del mite aquest de la núvia morta que camina sola pel marge del camí», comenta Rai Escalé. També, del joc eslovac de paraules entre nevesta (núvia, en eslovac) i nevestka (en eslovac, prostituta, que vol dir literalment, núvia de la multitud) que afegeix confusió i provocació al concepte. Un dels nexes artístics de Miroir Noir sorgeix de la seva reflexió sobre l’ús (i abús) de la bellesa, sobre l’obsessió per la imatge que donem. El dia de la boda va inclòs en el mostrari. Kopták i Escalé s’han inspirat en el típic retrat que immortalitza el dia per sempre més. Parelles de nuvis, dames d’honor i un munt de núvies soles com abandonades pel món. Rams, somriures i regalims a quatre mans.

«Més que quatre mans, dos caps», diu, circumspecte, l’eslovac Kopták en un francès acadèmic. Però si cal definir-se, Miloš diu que fa de mà dreta mentre que Rai fa les funcions de la mà esquerra. Diu Rai: «Primer preparem els colors, se n’encarrega el Miloš que és l’especialista, el colorista. Un cop hem esbossat la figura sobre el fons, després cadascú escull llum o ombra. La figura neix d’això, de la batalla entre llum i ombra». Pintar a duo implica fer-se lloc físicament damunt la tela, repartir-la, embrutant o destorbar-se, establint un diàleg. Ho defineixen com a tècnica de l’esquaix o d’esgrima, que resulta de convertir els pinzells en florets que distribueixen colors a base de cops. «El nostre treball sobre un quadre són cinc minuts d’atac i cinquanta minuts de reflexió», matisa el Rai. Després de quinze dies de feina a fons, a Barcelona o a Bratislava —depèn de qui es desplaci—, l’obra pren la forma adequada, la que ells volen i tenen pensada. També es consolida la temàtica de la següent exposició, com aquestes núvies que ja han visitat Bratislava, Munic, Madrid i Barcelona. Aquesta col·laboració catalano-eslovaca neix de la provocació i, igual que en un quadrilàter de boxa, en la tela es reparteixen força bruta i el treball fi entre contorn i taques. «Al principi tot era molt més espontani, ara tot és més elaborat; en aquest procés, Miroir Noir s’ha anat reposant fins convertir-se en una màquina ben greixada», explica Kopták. Parla de projectes, d’un futur i d’una disciplina, d’una distància que és clau per a la salut de la parella. «Si visquéssim junts, a la mateixa ciutat, potser no pintaríem plegats», diu l’eslovac.

De moment, Miroir Noir continuarà pintant parelles, de núvies, noies i dames d’honor, com en una projecció de la seva dualitat artística, desdoblant-se per reintegrar-se en el mirall negre de les seves produccions. Veurem què troben els seus pinzells i les seves mirades.