El dia que Shakespeare es va emprenyar

6.11.2014

Julio Manrique torna a portar Shakespeare a la Biblioteca de Catalunya. Si fa uns anys hi va encarnar els dubtes de Hamlet, ara es deixa posseir per la ira a Timó d’Atenes, un espectacle que forma part del festival Shakespeare. Tuli Márquez hi ha anat i ens ho explica.

A l'assaig de 'Timó d'Atenes'.

A l’assaig de ‘Timó d’Atenes’.

Diuen que ell no la va acabar, que ho va fer un altre, que va quedar a mitges, atrapat pels dubtes que li generava la idea. Diuen que havia quedat sense temes i la manca d’idees l’havia tornat introspectiu, que el cap li ballava entre la tragèdia i la comèdia, que volia fer una farsa però no estava d’humor, que estava fart de formalismes, i va arriscar-se. Potser per això el text li fugia de les mans. A les acaballes de la vida, Shakespeare havia esgotat la paciència, no n’hi quedava gens ni mica. Preparant-se per desaparèixer, va voler fer-ho a la seva manera, tocant-los la cresta a tall de comiat.

Ara Torno:

Adaptació del text de Sergi Pompermayer, direcció de David Selvas, el nom de la companyia és La Brutal, amb totes les lletres. El joc de l’adaptació clàssica del teatre modern, amb un escenari, el de la Biblioteca de Catalunya, a tocar de l’espectador, la tecnologia al seu servei. Llibertat en la cotilla d’una estructura per actes, un text ple de sentit que viatja del passat —d’Atenes i de l’Anglaterra del segle XVI— al moment actual d’uns indignats del segle XXI. La veu de Shakespeare tremola de ràbia i perd els estreps. És la veu d’un misantrop esgotat per la vida i amb la comprensió i el sentimentalisme al límit.

Ara No Torno:

Un fet i un desencadenant senzills: el zenit i caiguda d’un filantrop, amic dels seus amics que li riuen les gràcies mentre hi ha calers. Quan s’acaben i tothom li dóna l’esquena, l’abocador és el destí de Timó d’Atenes. Ho ha donat tot per ells, era el que deia a cada festa. L’abandó i la hipocresia embruteixen Timó, una bogeria clarivident el va separant del món. Però l’espera una nova prova: ara que no té res, que no vol res, ho torna a tenir tot. La troballa d’un tresor inesgotable entre les escombraries li retorna les coneixences. Totes les invitacions perquè torni a Atenes seran refusades. Amb la nova fortuna ha pagat perquè els gossos de la guerra arrasin la ciutat.

Ara Torno:

La idea permet el risc; el text, el lluïment; la complexitat, la catarsi. Julio Manrique encarna Timó; d’executiu a perdulari, fa el que vol amb els versos de Shakespeare. Els crida, els balla, els escup a la cara, els recita i declama encès com una brasa. Els companys de repartiment destaquen rere el paper principal. Marta Marco com l’obedient Flàvia, Oscar Rabadán en el paper del terrible Alcíbades, Mireia Aixalà com la poetessa Lucil·la, Jordi Rico fent del rondinaire Apemant, Albert Ribalta en el paper del totpoderós Semproni, Felix Pons, fent de Lucullus, pintor hipster.

Una hora i tres quarts de representació i l’objectiu final de la reflexió que queda suspesa en l’ambient com l’olor de fusta cremada que embafa l’aire. El públic tira cap a la sortida rumiant els comentaris habituals. Enrere queda l’ascensió i la caiguda d’un home, el seu enterrament diari entre quilos i més quilos de deixalles i un tresor per descobrir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una gran obra que dirigeix David Selvas. Esperem que la companyia La Brutal arranqui amb força, tal com ho demostra el seu primer muntatge de la temporada, Timó d’Atenes.
    Julio Manrique encarna un heroi ben poc freqüent en aquests temps i en aquests meridians geogràfics: la figura del filàntrop. Ressona dins seu la vella cançó que “els diners no fan la felicitat” la qual cosa resulta tant contra tots els missatges que rebem constantment que dóna pas a una reflexió més profunda sobre els valors que s’hi exposen: l’amistat, més encara: la lleialtat.
    Anar a la Perla és garantia de bon teatre.