Argentinian Lesson, descobrir el món

6.05.2013

Rodada en 16 mm, Argentinian Lessondel director polonès Wojciech Staron, és una corprenedora història d’iniciació al més pur estil Truffaut.La innocència de la infància estripada precoçment per les complicacions de la vida adulta. Un documental premiat a més de deu festivals internacionals que aquest dijous s’estrena als cines Méliès de Barcelona.

 

Argentinian Lesson del director polonès Wojciech Staron

 

Amb Argentinian Lesson, el director polonès Wojciech Staron ens ofereix una magnífica lliçó sobre el descobriment, l’aprenentatge, la pèrdua de la infantil innocència i, alhora, el retrobament d’aquella innocència cruelment arrabassada. Per trobar-se, cal perdre’s, i Staron acompanya en aquesta “pèrdua” la seva família fins a la llunyana regió argentina de Misiones. No és una experiència nova, Staron ja havia acompanyat la seva dona fins a Sibèria, on ella havia d’ensenyar polonès a tots aquells emigrants que havien fugit de Polònia escapant, primer, de la persecució nazi i, posteriorment, del règim implantat per la Unió Soviètica. En un intent per recuperar els lligams trencats, el govern polonès, un cop derrocat el mur el 1989, va començar a enviar professors allà on s’havien refugiat els compatriotes exiliats. La dona de Staron arriba a Azara, una petita ciutat de Misiones, per restablir a través de la llengua els lligams entre les noves generacions, fills i nets d’aquells que un dia van haver de fugir, i Polònia, un país desconegut per a molts d’ells. A diferència de la seva pel·lícula anterior, els protagonistes d’Argentinian Lesson són el fill gran de Staron i Marcia, una nena d’origen polonès que coneix un cop arribat a terres argentines. La mirada adulta que havia articulat Siberian Lesson desapareix en aquest cas; amb la seva càmera de 16 mm, Staron s’apropa a la innocent mirada del seu fill, Janeck, un nen de vuit anys que comença a descobrir les dificultats que envolten el món dels adults guiat per la seva amiga Marcia, una nena d’onze anys obligada a abandonar massa d’hora la innocent despreocupació de la infantesa.

Ja ho deia el poeta italià Giovanni Pascoli: el nen, el jove encara innocent, és aquell que observa el món per primera vegada; per als seus ulls tot és nou, tot està per descobrir, i la seva mirada encara no s’ha impregnat dels prejudicis que enfosqueixen, aparentment sense remei, la mirada de l’adult. Amb Marcia, Janeck surt de casa, d’aquella realitat de pau, de felicitat i de jocs compartits amb la seva germana petita; Azara és un lloc per descobrir, tot és nou: l’escola, el paisatge verge del riu on es banyen, les carreteres de terra i pols, les cases familiars, l’absència de grans edificis i de trànsit. Com aquells emigrants que temps enrere van creuar l’oceà des de terres llunyanes, Janeck s’enfronta a aquest nou escenari representat per Azara, un escenari on el temps de la despreocupació comença a desaparèixer; al seu lloc es fan visibles, mitjançant la petita i, alhora, gran Marcia, els problemes econòmics, la malaltia i, sobretot, la necessitat de sobreviure davant les adversitats.

 

Wojciech Staron

 

En poc temps, Janeck i Marcia esdevenen inseparables, els dos comparteixen els moments de diversió, d’esbarjo, però també els moments de preocupació; Janeck és testimoni de les llàgrimes de la seva amiga, de les llàgrimes vessades davant uns problemes massa grans per a una nena com ella. Sola, sense la presència del pare, obligat a marxar a la recerca de treball, Marcia intenta reconduir una casa familiar que, com un castell de cartes, cau amb un lleu cop de vent: la mare malalta, els nervis la consumeixen i li impedeixen treballar; les gotes medicinals que la filla li posa d’amagat en el suc de taronja són insuficients. Treballs esporàdics, imprescindibles per tirar endavant quan el vent bufa en contra: no només els germans grans, Marcia també està obligada a sortir a buscar feina. “Necessitem diners”, li confessa, entre llàgrimes, la petita a Janeck mentre mengen raïm a casa d’ell. Marcia passa molt de temps amb ell i la seva família; en ells troba la serenitat i el suport que li manca. Són també moltes les hores que Janeck passa prop de Marcia, a casa seva, durant les hores de treball, durant la recerca, no sempre amb èxit, de treball… Amb Janeck, ella retroba la serenitat infantil que les circumstàncies li han arrabassat; amb Marcia, ell descobreix la duresa del món adult, les dificultats que envolten una realitat fins ara desconeguda.

Hores i hores de gravacions, Staron va ser el company de viatge dels dos nens; la càmera es mostra respectuosa amb l’espontaneïtat infantil, propera, però mai sense envair la intimitat dels dos nens: els seus secrets, els seus jocs, la por per allò desconegut, la tristesa davant de problemes que no troben solució, immersions riu avall, portats pel corrent d’aigua, tots aquests instants conformen Argentinian lesson, un film on la narració i les imatges que l’acompanyen són construïdes involuntàriament per la mirada de Janeck i Marcia. Ells dos escriuen la història, són els guionistes d’aquest documental, d’aquest assaig poètic sobre l’aprenentatge, la innocència i la seva pèrdua. Van ser moltes hores de muntatge, confessa Staron; hi havia més de noranta hores gravades, calia fer una selecció. A la seva memòria, però, confessa sempre el director, guardava tots els instants gravats, totes les anècdotes de les quals havia estat testimoni a través de l’objectiu; calia muntar les escenes, però el relat i el sentit que havien construït els dos infants no havia de ser traït. Argentinian lesson és un poètic exercici d’estil, un documental on el manierisme de l’autor no amaga l’espontaneïtat innocent dels dos nens perquè, en realitat, Janeck i Marcia són més que simples protagonistes: són els autors d’aquesta història.