Apocalypse now a l’oficina

13.10.2015

Qui ens havia de dir que una inofensiva grapadora es podria convertir en una arma de destrucció massiva! I qui diu una grapadora podria parlar d’un vulgar arxivador. Els danesos Kristján Ingimarsson Company han dut BLAM! a Barcelona (fins el 25 d’octubre al BARTS), un espectacle gestual i onomatopèic on quatre empleats, a ritme de videojoc, maten el tedi d’una gris jornada laboral posant potes enlaire l’espai on treballen.

BLAM! es pot veure a la Barts

Pere Calders va escriure un preciós conte (bé, quin dels seus no ho era?) titulat La rebel·lió de les coses, on els objectes prenien vida i esdevenien autònoms de la mà humana. Dubto que la companyia escandinava s’hagi endinsat en l’obra del gran contista de les lletres catalanes, però aquesta faula podria haver servit perfectament d’inspiració de BLAM!, el seu últim espectacle, de gira per Europa (ve avalat pel Fringe Festival d’Edimburg i el Peacock Theatre de Londres, i acaben d’aterrar de Noruega), tot i que aquí els objectes es plasmen en material d’oficina.

BLAM! ens explica com tres avorrits treballadors d’una anodina oficina, sotmesos a la rutina i a l’observació i fiscalització del seu antipàtic cap, decideixen evadir-se tot imaginant un món paral·lel on els espais quadriculats que habiten i els objectes que tenen a mà es converteixen en escenari i material per a una aventura bèl·lica urbana, com si d’un videojoc es tractés (el nen que tenia assegut al darrere el va demanar als seus pares, ho prometo).

Així, penja-robes convertits en metralladores, llapis emulant els esmolats ganivets del mitològic Freddy Krueger, làmpades articulades com a braços d’un monstre, un dispensador d’aigua com a ésser fantàstic, impressores, taules, cadires, fulls, carpetes i un llarg etcètera d’objectes quotidians que ens envolten es metamorfosen i agafen un nou ús gràcies a les hàbils mans dels quatre actors que els manipulen amb enorme destresa. Si a sobre li sumem que els intèrprets no pronuncien ni una sola paraula (teatre de gest en estat superlatiu) i que suen literalment la camisa i la corbata fent acrobàcies i parkours per un escenari que acaba en posició vertical (no estic fent d’spoiler!, sinó que subratllo el teatre físic, perquè arriben a caminar per una paret!) l’acció i l’adrenalina està assegurada. Punt i a part mereix el reguitzell d’efectes sonors –centenars- que acompanyen tota la posada en escena.

Segurament BLAM! no serà l’obra de la nostra vida, però et dóna més del que promet. L’arrencada tèbia de seguida es converteix en una trepidant pirueta per aquests quatre actors circenses que aconsegueixen que l’hora i mitja que dura l’espectacle sigui plenament satisfactòria. Pur entreteniment, que mai fa nosa. I molt oportú per aquells forasters que omplen la ciutat i puguin estar àvids d’arts escèniques no representades en la llengua de Llull, sempre i quan no l’hagin ja vista en els seus països d’origen, és clar.

 

Etiquetes: