Antoni Capella. Un fotògraf de Societat

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta una exposició amb una mostra del fons fotogràfic del barceloní Antoni Capella, que en el període 1955-1980 va retratar innumerables actes socials de tota mena a la ciutat.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) guarda i gestiona un important patrimoni fotogràfic, vinculat d’una o altra forma a la ciutat, que actualment arriba a la xifra de 1.700.000 fotografies. Les rep directament de l’Ajuntament i també de donacions de fotògrafs particulars. El fons més voluminós rebut d’una sola persona és el del fotògraf Antoni Capella. La seva vídua va donar el 2010 un total de 260.000 negatius disparats al llarg els anys de la seva carrera professional. Capella va treballar sempre pel seu compte, només amb els seus mitjans, sense pertànyer a la redacció de cap agència o mitjà de premsa. Va començar la seva vida professional treballant, com en els mitjans es coneix amb to humorístic,“per a la BBC”; és a dir, fent “Bodas, Bautizos y Comuniones”. Arran de les inundacions del Vallès del setembre del 1962, Capella va fer un ampli reportatge que va regalar a Joaquín Soler Serrano, que en aquells moments feia un programa històric per recaptar fons d’ajuda als damnificats. Serrano li va donar l‘oportunitat de treballar regularment per a Ràdio Barcelona, i a partir d’aquí Capella es va especialitzar en la fotografia d’actes socials de més entitat especialment vinculats a vàries institucions barcelonines, com la Terraza Martini, el Gran Teatre del Liceu o l’Hotel Ritz. No parlem d’un foto reporter (en l’actualitat, fotoperiodista) en el sentit clàssic de l’expressió. No era un fotògraf de carrer i la pràctica totalitat de les seves fotografies estan fetes en espais interiors, salons, estudis de radio, menjadors… i amb llum artificial. Els seus protagonistes normalment eren artistes i personatges que participaven en aquests actes organitzats per les institucions esmentades. Per tant, el seu marc d’actuació era, en cert sentit, limitat. Però tot i així, la seva gran professionalitat i el domini de la tècnica del retrat ressalten en la sèrie de cent cinquanta retrats que es mostren en la selecció que ha preparat l’AFB. A part d’una composició clàssica molt encertada cal remarcar sobretot la magnífica utilització del flaix, que no crema mai les figures i aconsegueix evitar les ombres, tan freqüents quan es dispara en directe amb un sol flaix sense les ajudes que proporciona la foto d’estudi.

La mostra que se’ns proposa és un veritable viatge en el temps que ens permet recuperar els personatges populars que acudien a la ràdio per a ser entrevistats, interpretar les seves cançons o presentar alguna activitat artística o cultural. Retrobem doncs retrats de locutors de ràdio famosos com Soler Serrano —el padrí professional de Capella, que el va introduir a Ràdio Barcelona—, Constantino Romero, Salvador Escamilla, Mario Beut o Joan Armengol. També de cantants i músics de l’època reconeguts, com El Duo Dinámico, José Guardiola, Luís Aguilé i Salomé; o algunes de les principals figures de la nova cançó, com Raimon, Serrat, Guillermina Motta o Pi de la Serra. Un petit festí per a nostàlgics i sentimentals d’aquella època. També el món de la faràndula hi és ben present amb personatges com Gina Lollobrigida, Massiel o Pavlovsky, entre molts d’altres.

L’exposició és un bon exemple d’un treball discret, sense estridències, fet per un gran treballador de la fotografia, que s’havia mantingut en l’anonimat però que ens permet recuperar uns moments i uns personatges d’una passat encara prou recent.