Anton Carrera, el sagrament de la pedra

Témenos edicions acaba de publicar Recer del poeta Anton Carrera (Vic, 1943), que ja compta amb setze llibres de poesia editats. La seva activitat com a rapsode fou enregistrada en tres discos. Com a pintor ha exposat individualment dinou vegades. El present poemari Recer  descriu l’encalç i la captura de l’instant, junt amb el traç i el domini de la pedra. El llibre conté setanta-dues tankas, una per cada capitell del claustre romànic de Santa Maria de l’Estany, al Moianès. El llibre recorre les quatre galeries del claustre i el poeta hi entrellaça el  pensament i la forma, el símbol i la imatge de cada capitell romànic. Cada poema és il·lustrat per la fotografia de cada capitell a què fa referència. Les fotografies són obra de Miquel Valls i Xevi Valls.

 

Les quatre parts del llibre tenen una composició poètica d’obertura, de nou versos decasíl·labs, que descriu el pensament i el camí de llum de cadascuna de les quatre ales del claustre: galeria de tramuntana, de ponent, de migjorn i de llevant. El poeta Jacint Sala (Manlleu, 1945) fa la síntesi del present llibre en el pròleg, que sota el títol “Anton Carrera o la precisió poètica” explica l’art poètica que manifesta Recer: les escenes que són descrites en cadascuna de les tankas, com bé escriu Jacint Sala al pròleg, “mantenen oberta la porta de la litúrgia anual i permeten als catecúmens i als iniciàtics aprendre les visions i les lliçons d’aquest apostolat silenciós i anualment constant que se’ls explica. D’aquí el concepte cíclic, oh paradoxa, d’aquest recer quadrat on cada capitell, en un plantejament circular, comença on acaba”. Si fem el recorregut a què ens commina el poeta ens adonarem que el cicle anual té la seva correspondència amb el cicle de la natura (estacions i mesos) i alhora amb el camí de llum que pot emprendre cada visitant del claustre: el sol regeix els arcs i els multiplica, diu el poeta.

Anton Carrera escriu amb la saviesa de l’aforisme, amb les llavors noves dels pensaments lírics i amb la condensació espiritual dels oracles. El poeta és qui se sent interpel·lat per la llum i per la pedra dels segles. Resta sempre atent al misteri i al sagrat diví. Aquest vincle amb la divinitat és allò que ens configura com a éssers humans:

13

Un àpat sobri

per fer-ne recordança,

perquè perduri

el ritu dels adeptes,

el vincle dels pacífics.

(Galeria de tramuntana)

L’ésser humà contempla el pes de la llum sobre la pedra i pren l’assumpció dels límits com els contorns del seu viure com a habitant d’un lloc sagrat i com a pelegrí del món. Cadascun dels capitells romànics del claustre és un motiu per a la trobada amb nosaltres mateixos: els nostres avantpassats i també els nostres costums culturals hi són convocats. La Història aplega la tècnica humana, l’art i la paraula. El vell monestir de Santa Maria de l’Estany n’és exemple i emblema del passat cultural del nostre país. Si bé és poc vistent exteriorment, l’historiador de l’art Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934) afirma a l’epíleg que “guarda un conjunt d’elements artístics notables, sobretot els setanta-dos capitells del seu claustre, de fina escultura i d’una originalitat única al país”. Les creacions humanes són mesura de l’agudesa i d’una exacta arquitectura. El pensament és alhora forma i traç del nostre pas a la vida:

26

Un toc de luxe,

una espurna de gesta,

d’ingravidesa.

La seva pau convoca

més que el camí, la casa.

(Galeria de ponent)

Anton Carrera ha bastit un poemari rigorós i cadenciós, que despulla els dilemes per mitjà de la calma dels proverbis i de la paraula poètica. Als seus versos hi sura la pau benefactora de la pedra del nostre llegat cultural. És també un encert i un plaer el fet que puguem escoltar la seva veu en el disc compacte que acompanya el llibre amb el coixí sonor de la música de Xevi Valls.

Recer, d’Anton Carrera. Témenos edicions. Conflent, 3.