Amb què somien les criades?

2.02.2015

Les criades de Jean Genet arriben a La Seca Espai Brossa fins al 15 de febrer. Elisenda Bautista i Meritxell Sabaté donen vida a les germanes Solange i Clara, dues criades que ens fan viure el drama del francès Jean Genet, sota la direcció de Genoveva Pellicer.

Les criades | Foto: La Seca - Espai Brossa

Les criades | Foto: La Seca – Espai Brossa

Solange i Clara estan soles i aïllades en un món que senten aliè. La posició d’inferioritat que viuen després de tants anys les ha acabat fent odiar la seva senyora, a la vegada, però, que la necessiten i tenen un desig sexual envers la dominació que exerceix sobre seu.

Davant la inconcebible duresa de la irrellevància de les seves vides, les criades creen un món imaginari que materialitzen a través d’un ritual on es canvien els rols i es permeten, per una estona, ser la senyora. El joc, però, es fa més complex a mesura que avança l’obra i el seu deliri perd les fronteres entre la realitat i la ficció.

L’escenografia de Teresa Martí i Magda Mira és un dels pilars forts de la peça: dos miralls que s’enfoquen entre si, com ho fan Solange i Clara que projecten en una les desgràcies de l’altra; i un maniquí inexpressiu com la senyora, la qual és distant, controladora i omnipresent. L’ambient opressiu de l’habitació on es troben ve acompanyat d’un joc de llums que a estones ens deixa gairebé a les fosques per fer-nos entrar en la claustrofòbia de les seves vides.

Les dues actrius ofereixen una interpretació convincent i potent durant tota la representació. Veiem, però, un problema de to en el muntatge: les actrius manifesten el seu malestar aixecant la veu durant gairebé tota la peça. I en canvi, els moments en què millor percebem la intensitat del text de Jean Genet són aquells en què s’expressen sense cridar, a través de paraules o cançons que murmuren, on veiem que la reclusió del món exterior les manté encara en la infantesa.

Genoveva Pellicer ens porta una lectura del text de Jean Genet a estones un pèl massa explícita i evident però que no ens fa perdre l’interès ni manca de decisions interessants que il·luminen nous aspectes de Les criades.