L’Alguer, un pentagrama com un carrer

21.05.2018

El Docs Barcelona ha estrenat el documental L’Alguer, un pentagrama com un carrer, dirigit per Roger Cassany i filmat per Jordi Carreño. Un viatge a Sardenya que ens convida a resseguri la pervivència de la llengua catalana a l’illa. TV3 emetrà el documental dins el programa Sense Ficció el pròxim dimarts 19 de juny.

L’Alguer, un pentagrama al carrer

Un senyor gran, pescador, assegut a la seva barca, observa l’horitzó. Ens parla en alguerès, la variant del català que es parla a la ciutat de l’Alguer des de fa més de sis-cents anys. Poc més de cinc-cents quilòmetres de mar separen aquesta localitat al nord-oest de l’illa de Sardenya de la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, un grup de nens i nenes algueresos ens canten un conjunt de cançons tradicionals alguereses, en llengua catalana. S’ha transmès, d’una generació a una altra. O no?

Al llarg d’una hora el documental segueix la producció musical, els assajos i, a tall de conclusió, l’estrena del disc “Mans manetes”, un projecte endegat per la Plataforma per la Llengua protagonitzat i interpretat per cantants professionals catalans i algueresos al costat de nens i nenes de l’Alguer. Entre les moltes virtuts d’aquest disc que recopila un seguit de cançons tradicionals alguereses, amb certs arranjaments més moderns per fer-lo més accessible al públic més jove, s’hi troba el fet que acabarà arribant a totes les famílies alguereses i a les escoles, destacats nuclis de la vida social, educativa i lingüística d’una comunitat, embrions que poden obrir la porta d’altres àmbits. Així i tot, malgrat l’entusiasme, des del principi queda palès que la música no pot ser l’únic vehicle perquè el català perduri a l’illa. Malgrat que el teatre i la música són dos àmbits on predomina l’alguerès, malgrat l’energia de les cançons que sentim als carrers i des dels carrers, hi ha qui parla de la desaparició de la llengua amb la mort dels ancians. I el cert és que només entre un tres i quatre per cent de la nova generació de pares transmet la llengua catalana als seus fills, incitant un procés de deriva i trencament de cada vegada més profund, incentivat per un sistema lingüístic pel qual a les escoles només s’estudia l’italià, mentre a les institucions, tant les italianes com les catalanes, hi ha una forta manca d’atenció cap al cas alguerès.

Conservar una llengua en un determinat territori comporta tenir-ne una consciència concreta i ferma, a través d’una població que, començant pels més minyons, aprengui i conegui la història d’aquesta llengua i la seva relació amb l’entorn que habiten. I, no menys important, cal, en primer lloc, crear un vincle intern veritablement sòlid entre els mateixos habitants que sigui capaç de vivificar i preservar l’ús social de la llengua en el dia a dia d’una comunitat, en escenes tan quotidianes com la d’un nen que s’acomiada de la seva mare de camí a l’escola. En segon lloc, i de forma correlativa, un vincle més enllà del mar, a l’altra banda de l’horitzó, com una forma de trobar una rellevància que a vegades costa de trobar en el teu propi territori, descobrint un món ple de vitalitat que et parla a l’oïda i et diu que “no estàs sol”, que existeix una llengua viva de la qual per petita o perifèrica que en sigui la teva arrel, és aquesta la que acaba donant la força i la riquesa necessàries. Hi ha vida a l’altra banda de l’horitzó.

‘L’Alguer: un pentagrama com un carrer’ (Tràiler) from rcassany on Vimeo.

Una oda a la música i, en concret, a la cançó tradicional i popular com a vehicle imprescindible i passional per a la transmissió i la connexió entre generacions i, al mateix temps, l’excés de musicalitat com a símptoma i reflex d’un món que, en molts àmbits, s’ha anat enfonsant progressivament. Avui en dia, el procés és més ràpid que mai. Que fàcil pot ser fer cantar una persona al carrer. I que difícil serà aconseguir-ne d’altres. Ara, i aquí, el “jo me faré pescador” de la cançó Mariner, bon mariner sobrepassa la música i la seva pròpia història per esdevenir un clam per la defensa i la preservació de la llengua catalana a la ciutat de l’Alguer.