Alejandra Atares brilla

6.12.2017

Durant els primers minuts del videoclip Diamonds (2012), protagonitzat per Rihanna (Saint Michael, 1988), la cantant encén un cigarret carregat de petits diamants. Un fum blanc i espès s’escapa d’entre els llavis quasi poligonals de l’artista. Diamants reduïts a un fum que ascendeix creant formes orgàniques, lentes i dòcils, al servei de la feminitat artificiosa de l’estrella del pop americà. Segons abans d’encendre’l, uns quants diamants es desprenen del cigar de la cantant de Barbados i cauen, per fortuna, a les mans de l’artista Alejandra Atarés (Zaragona, 1987), que els disposarà, brillantment, damunt de les seves obres.

Katy Perry, California Gurls. Oli, acrílic, vernís, lluentons i collage sobre tela. 114×146 cm. 2017

Atarés plasma a les seves teles personatges femenins d’esquena, amb les cares ocultes i els pentinats enaltits. En cadascuna de les seves obres, Atarés condemna l’espectador a preguntar-se qui s’amaga rere una trena perfectament teixida, una cabellera fosca o una perruca violeta. L’any 1817 el pintor romàntic Caspar David Friedrich (Dresden, 1774-1840) pintava una figura masculina davant d’un mar de boira, també d’esquena a l’espectador i vestida de negre rigorós. Un any més tard representava una figura femenina amb un vestit llarg fins als peus que contemplava, també d’esquena, una posta de sol. Els rostres ocults dels personatges de Friedrich elogiaven el paisatge que els envoltava i castigaven llavors i castiguen encara avui l’espectador, que porta prop de dos-cents anys preguntant-se qui s’amaga rere les nuques despullades.

Atarés parteix d’aquest referent romàntic per edulcorar-lo i pervertir-lo. També oculta els rostres dels seus personatges però, a diferència de Friedrich, ens explica sense misteris qui són les seves models. Rihanna, Katy Perry o Kesha, icones del pop americà, es magnifiquen al damunt de la tela identificant-se, fàcilment, per les seves vestimentes i per les seves perruques tan artificials com els personatges que representen.

Les dives del pop no contemplen paisatges romàntics on la naturalesa salvatge impera. Tampoc se senten superades per un entorn brau que les empeny al límit d’allò sublim. Les protagonistes d’Atarés contemplen paisatges artificiosos on floreix vegetació de plàstic i els oasis són piscines amb il·luminació artificial. La naturalesa ha perdut interès i el paisatge immortalitzat ja no és un mar de boira sinó una muntanya de caramels per on passeja amb talons Katy Perry (Santa Bàrbara, 1984) al videoclip California Gurls (2010). Perry camina per un univers ensucrat amb les parpelles carregades de purpurina. El maquillatge converteix el seu rostre en perfecte, més proper al plàstic que a la pell, i Atarés l’escull protagonista. Caldrà, però, que imaginem la seva cara, les seves mans carregades d’anells i el seu cabell curosament recollit i compactat sota la perruca. Poc o res podem deduir de la persona real que s’amaga sota la pintura acrílica i brillant. La tècnica pictòrica emfatitza la superficialitat dels personatges representats i deixa entreveure una falsa felicitat de color rosa.

Rihanna at the Desert. Tècnica mixta sobre tela. 114×146 cm. 2017

Però qui s’hi amaga rere l’artifici, el somni americà, la purpurina o els diamants? Què pensa Kesha (California, 1987) quan se’ns presenta amb els cabells trenats i contemplant un paisatge assedegat? El dubte s’amaga rere els personatges sensuals d’Atarés. Aquest desconcert és el que ens atrapa i ens priva de retirar la mirada dels seus quadres, no fos cas que, en algun moment, una d’elles decideixi girar-se per mirar-nos a la cara.

Alejandra Atarés exposa a la galeria A del Arte de Saragossa fins al 31 de desembre.