Alda Merini, la poeta dels mil i un deliris

10.05.2018

La poeta italiana Alda Merini es despulla, una vegada més, a través de la paraula a Deliri d’amor (Prometeu, 2017), un decàleg escrit a raig d’una quotidianitat gens convencional. Meritxell Cucurella-Jorba ha traduït l’obra al català.

Alda Merini

«La poeta dels mil i un deliris», així és descrita Alda Merini per part de la traductora de l’obra. «Un ésser frustrat per la demència» amb «fam d’amor als ulls», són les paraules que fa servir la mateixa autora. Alda Merini, a falta d’interlocutors, s’escriu a ella mateixa a manera de diari personal que desafia tota convenció. Un text que constitueix una apassionada barreja de lucidesa i bogeria –amb el benentès que la bogeria no és altra cosa que un excés de lucidesa.

Deliri d’amor, escrita l’any 1989, és una obra dividida en tres parts, cada una de les quals està composta per un seguit de fragments més o menys dispersos que no sempre segueixen un mateix fil conductor –tant el pròleg com les notes introductòries ens donen un valuós cop de mà– reblerts d’escenes colpidores. Malgrat tot, en cada una de les parts predomina una determinada temàtica: la convivència entre poesia i malaltia, el trasllat al sud d’Itàlia, escenari de la seva gran història d’amor, i el retorn a la rutina al seu barri de Milà, respectivament.

Alda Merini aplega pensaments i vivències escrites amb una capacitat de concisió que dota de caràcter punyent cada una de les seves frases. El testimoni escrit de primera mà d’una vida «destinada a patir», en combat aferrissat i sense treva amb la por, «desert en l’ànim d’una persona», i atrapada entre els murs omnipresents d’ombra allargassada bastits per les recurrents visites al manicomi, l’estructura dels quals «és altament negativa, inútil i destructiva».

Molts dels episodis reflectits a l’obra són més suggeridors que no pas concloents. «En Alda Merini mai no sabem del cert si trepitgem la terra ferma de la veritat o les sorres movedisses de la mentida» ens indica Cucurella-Jorba. I és ben cert. Es tracta d’un personatge d’una complexitat vivencial creada a cop de deliri. Tanmateix, la veritat pot ser d’allò més volàtil i la mentida pot tocar molt de peus a terra –la literatura, sovint, difumina ambdues premisses i les situa en un fràgil equilibri.

La frustració, l’obsessió, la crueltat que emana de les pàgines de Deliri d’amor, però, són ben reals: desfilen davant els ulls del lector com a pilars tremolosos d’una existència amb massa ferides obertes i massa deutes impagables. Merini n’explica les causes i les conseqüències sense vergonyes, sense atenuants. La seva és una suma d’esperances frustrades fins i tot abans de ser formulades, però també d’una passió i d’una entrega desbordants. La seva és la història d’una dona que visqué per a la poesia en un món prosaic i que es va consumir per culpa de l’amor en una societat hostil.