Albert Padrol. Carretera oberta

Albert Padrol presenta a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) l’exposició “Carretera oberta” una mostra recopilatòria de les seves fotografies de viatges. Josep M. Cortina ens fa un retrat del personatge i ressegueix de la seva trajectòria.

Albert Padrol presenta a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) l’exposició “Carretera oberta” una mostra recopilatòria de les seves fotografies de viatges. Josep M. Cortina ens fa un retrat del personatge i ressegueix de la seva trajectòria.

Albert Padrol | Valeria Garcia-Miñar

A començaments dels anys setanta, quan viatjar era encara una activitat minoritària, el fotògraf Albert Padrol es va llançar a una aventura que ha durat més de quaranta anys i que ha tingut múltiples i profitoses derivacions. Paga la pena recordar que en aquells anys viatjar era una activitat esforçada i aventurera a l’abast d’uns pocs atrevits. Es viatjava amb quatre duros a la butxaca, sense reserves d’hotels ni de bitllets, improvisant en cada moment la millor de les solucions possibles i suportant la duresa de les condicions climàtiques i alimentàries. Però a canvi, el viatger disposava de tot el temps i la llibertat per canviar d’itinerari quan li plaïa i d’aturar-se on li venia de gust. Podia conèixer a fons els llocs que visitava i establir contactes més profunds amb els seus habitants. Deia algú que el “viatger” era aquell que marxava sense bitllet de tornada, que sabia quan se n’anava però que no quan tornaria. Així va començar a viatjar l’Albert Padrol amb una càmera penjada a l’espatlla. I la seva passió i curiositat el varen portar lluny, molt lluny, a destins avui ja molt trillats però que en aquells anys eren veritables descobertes. I així va iniciar la seva carrera com a fotògraf col·laborant amb diverses agències fotogràfiques.

Més endavant, aquesta dèria per conèixer el món el va fer iniciar l’activitat de llibreter especialitzat en viatges amb la creació el 1979 de la Llibreria Altair, que després es traslladaria al carrer de Balmes i finalment al seu actual emplaçament a la Gran Via de Barcelona.  Aquesta primera iniciativa es va ampliar més endavant en la que ha estat una meravellosa revista de viatges, Altair i, finalment, també amb una agència de viatges, Orixà. Segur que amb totes aquestes iniciatives Padrol deu haver contribuït a encomanar la seva passió pel viatge a moltíssimes persones.

Però esclar, tota moneda té dues cares i aquesta gran difusió del viatge l’ha convertit en el fenomen anomenat turisme de masses, amb tots els seus inconvenients. Viatgem de pressa i corrents; la durada mitjana del viatge s’ha reduït sensiblement, em deia un dia Padrol que potser a la meitat del que era habitual fa trenta anys; tenim neguit per tornar i reincorporar-nos sense dilació a les nostres tasques habituals després de les curtes vacances. Visitem un seguit de llocs en jornades extenuants per tal de no perdre’ns ni un sol dels llocs d’interès. Potser veiem aquests llocs però no ens hi aturem —no tenim temps de gaudir-ne perquè hem d’arribar aviat als següents— i no contactem ni parlem amb la gent. Disparem, això sí, precipitadament i compulsiva milers de fotos que a la tornada no hi haurà qui processi i arxivi metòdicament. I potser el dia de demà ens serà més difícil fer una selecció com la que ens presenta aquesta exposició.

Pensava en tot això mentre admirava les imatges que ha triat d’entre els milers que componen el seus arxius, seixanta quatre fotografies, només una menys que el nombre dels anys de l’autor. La majoria són  fotos analògiques, fins que l’any 2007 l’Albert es passa al món digital. Si us acosteu al magnífic recinte de l’Escola Industrial, una de les grans realitzacions de la Mancomunitat, on està ubicat l’IEFC, fareu un viatge per mig món, que va començar fa quaranta quatre anys i afortunadament encara no ha acabat. Veureu imatges de Tailàndia, Nepal, Índia, Japó, Afganistan, Perú i tants altres països, fetes fa molt de temps. Un món que, com diu el mateix Padrol en la presentació de l’exposició, “era infinitament menys retratat que l’actual i que era capaç de sorprendre el fotògraf a cop d’exotisme, de diferència”. Segur, que molts recordareu a través d’elles les vostres experiències viatgeres per aquells indrets. I experimentareu, sens dubte, un sentiment de nostàlgia. Nostàlgia dels records del vostre propi viatge i nostàlgia també en pensar que aquests escenaris i éssers humans, sobretot els més llunyans en el temps, probablement ja hagin desaparegut. Però és natural, els homes som per naturalesa nostàlgics i els fotògrafs ho som encara molt més!

Les fotografies de Padrol reflecteixen el seu caràcter tranquil i pacient. Són  fotografies reposades, sense dramatisme ni truculència. En aquest sentit diria que són veritables fotografies de viatger i no s’hi percep l’estil més agressiu de fotoreporter.

En línia amb aquesta actitud fotogràfica i vital trobo que la seva tècnica compositiva respon molt als cànons clàssics. Fotos equilibrades, sense especials artificis, desenfocaments, retalls, desequilibris, etc., que busquin cridar l’atenció de l’espectador. El tractament de la llum i el color cerquen també la màxima naturalitat. Probablement això tingui a veure també amb l’edat de l’autor i els cànons més habituals en el període de la seva formació. Podríem dir, en aquest sentit, que en Padrol és un clàssic…

En uns temps en què la nova tecnologia digital, utilíssima en molts aspectes, domina i condiciona les noves formes i tècniques fotogràfiques i imprimeix uns ritmes frenètics a la fotografia, una exposició com la de Padrol ens retorna una mica als orígens de la fotografia de viatges. I és una lliçó que ens convé aprofitar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació