Alart Quartet, Cambra valuosa

7.12.2012

Quatre homes de negre busquen Beethoven. Una sala expectant i silenciosa va gaudir dimarts passat d’Alart Quartet, instrumentistes de corda que dialoguen amb bella facilitat. Així va començar la residència de l’Alart Quartet, una de les formacions del cicle Residents 2012-2013 a l’Ateneu Barcelonès.

 

Alart Quartet

Da capo. Abans que apareguin els músics, el director artístic del cicle, Bernat Dedéu, va introduir el grup i el repertori. Després entraren Josep Colomé, Josep Maria Ferrando, Miquel Córdoba i Josep Trescolí, tots ells vestits d’Armand Basi i amb instruments en mà. Començà a sonar el 1er Quatuor à cordes de Gaspar Cassadó (1897-1966).

Allegro. La peça implica un diàleg constant que implica la concentració dels qui la toquen i dels qui l’escolten. Els Alart coneixen bé la partitura i van saber lluir l’obra, que presenta exigències d’alt nivell i sensibilitat musical. Si bé les veus van estar sempre al seu lloc, la peça millorava moviment rere moviment tot desempallegant-se dels, suposem, mínims nervis inicials dels quatre músics. El públic ja seia relaxat, atent i satisfet -segurament impressionat-, quan van emprendre el Quartet núm. 5 op. 76 de Franz Joseph Haydn (1732-1809).

Adagio. Haydn és meravellós alhora que tremendament delicat. Els Alart tornaren a seure cara a cara amb un faristol que fa respecte a qualsevol quartet. Les primeres notes de l’obra començaren a sonar amb extrema naturalitat i bellesa. Els arcs sonors però elegants del primer violí duien el quartet a bon port. L’obra exigia aguts destacats i salts complicats, difícils de perfeccionar, però excel·lentment defensats pel quartet. La seguretat exterior del violoncel va ser un valor afegit.

Presto. Després d’una petita pausa, tancava el concert Streichquartett a-moll op.13, de Felix Bartholdy Mendelssohn. És innegable, també, l’extrema bellesa d’aquesta obra que culminava amb aquest concert, en què els tres compositors admiradors de Beethoven s’hi emmirallen. El quartet de Mendelssohn, una de les obres mestres del repertori cambrístic va ser el clímax de la interpretació dels Alart. Van elevar-ne tots quatre moviments, amb especial encant a l’Intermezzo.

Fine. El públic, melòman i sensible per apreciar tal concert, va quedar astorat i agraït. Alart Quartet tenen la gràcia del diàleg, la bona entesa entre violins, cello i viola. No només es miren i s’expressen sense trepitjar-se, la qual cosa és bàsica per a un quartet, sinó que tenen la qualitat de la discreció, una discreció no exempta de reeixir ni de lluir. Els seus instruments, cap d’ells d’exagerat so envellutat o estridències, compaginen amb èxit. El so mesurat, capaç de les dinàmiques més diverses i dels acompanyaments més plausibles, sap fer que la seva música esdevingui realment alliberadora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Retroenllaç: Alart Quartet, Cambra valuosa | Alart Quartet