Agustí Centelles torna a Lleida 80 anys després

23.12.2017

Vuitanta anys després d’haver fotografiat les atrocitats humanes i materials del bombardeig de l’aviació feixista italiana el 2 de novembre del 1937, Agustí Centelles torna a Lleida. El motiu és una exposició al Museu d’Art Jaume Morera  on s’exposen totes les fotografies que va fer aquell dia.

© Ministerio de Educación, Cultura y Deporte,
Centro Documental de la Memoria Histórica, Archivo Centelles, 2793

El gran fotògraf Agustí  Centelles, que estava mobilitzat i pertanyia al Comissariat de l’Exèrcit de l’Est, tornava del front d’Aragó quan va rebre la notícia que Lleida havia estat bombardejada per l’aviació feixista italiana. Un cruel bombardeig en el qual varen morir més de dues-centes cinquanta persones, entre elles mig centenar de nens, i que varen provocar immensos danys als habitatges dels barris del Canyeret, el carrer Major i la Rambla de Ferran.

En conèixer la notícia Centelles es va traslladar immediatament a la ciutat i l’endemà del bombardeig va fer als seus carrers i al cementiri un reportatge fotogràfic que passaria, tristament, als anals de la fotografia de la guerra civil espanyola. Les imatges van aparèixer a la premsa nacional i internacional i varen tenir un ressò extraordinari.
En complir-se enguany el vuitantè aniversari d’aquell trist esdeveniment el Museu d’Art Jaume Morera, depenent de la Paeria de Lleida, en col·laboració amb el Centro Documental de la Memòria Històrica (CDMH) de Salamanca, institució que actualment custodia l’Arxiu Centelles, han preparat una exposició que val la pena visitar.

S’hi presenten les 72 imatges, totes les que Centelles va enregistrar amb dos únics rodets de pas universal, un reportatge que vist avui permet valorar la modernitat de la seva manera de fotografiar.

Hi ha en el conjunt de les imatges moltes repeticions, sobretot per la presa de diferents plans – general, mig i curt –  de les mateixes imatges. Sens dubte, una selecció més reduïda també hauria permès traslladar a l’espectador l’essència dels esdeveniments però el que s’ha volgut aquí és ensenyar la forma amb què treballava el fotògraf reproduint la integritat del reportatge. Així, es pot apreciar com, a base de diferents enquadraments i posicions, cercava les imatges que millor representessin allò que volia mostrar-nos.

© Ministerio de Educación, Cultura y Deporte,
Centro Documental de la Memoria Histórica,
Archivo Centelles, 2810

És interessant assenyalar que en aquells anys els fotògrafs, fins i tot els professionals que podien tenir més facilitats per disposar d’equips i materials, disparaven poquíssimes fotos per tal d’estalviar rodets. Un periodista que hagués cobert avui un esdeveniment com aquell hauria fet centenars, per no dir milers d’instantànies.

Les fotografies són impressions digitals en un format  34 x 23 cm, realitzades a partir de la digitalització dels negatius originals de l‘autor facilitats pel CDMH, l’actual dipositari de l’Arxiu Centelles que va adquirir ja fa uns anys en una polèmica transacció, però que ha donat totes les facilitats per a la realització de la mostra.

A l’exposició s’hi exhibeix també una càmera com les que en aquella data utilitzava  Centelles: una  Leica Model IIIa (model G), de 1935, amb visor i teleobjectiu,  un tipus de càmera que ell va ser un dels primers fotògrafs espanyols a utilitzar. El seu pes lleuger, les seves dimensions reduïdes i la qualitat de les seves òptiques permetien una mobilitat al fotògraf i unes  aproximacions fins aleshores més dificultoses.

En resum, aquesta exposició, que es prorroga fins el 4 de febrer degut al seu èxit d’acollida, té el doble interès de recordar el tràgic esdeveniment del bombardeig de Lleida i recuperar les imatges de gran Agustí Centelles, a qui s’ha qualificat, amb tota la raó, com el nostre Robert Capa.