Agnés Mateus i la bufetada al masclisme

2.05.2018

El Teatre Lliure ha repescat una de les propostes més punyents de la temporada: Rebota rebota y en tu cara explota, una reflexió descarnada sobre la violència de gènere i la passivitat social. Agnés Mateus està sublim, i deixa el públic garratibat a la butaca. Es pot veure a l’Espai Lliure de Montjuïc fins al 6 de maig.

Rebota rebota y en tu cara explota’ es pot veure a l’Espai Lliure. © Quim Tarrida

La ironia del destí va fer que l’estrena de Rebota rebota y en tu cara explota a l’Espai Lliure de Montjuïc, el passat dijous dia 26 d’abril, coincidís amb la polèmica sentència que l’Audiència Provincial de Pamplona va emetre sobre el cas de “La Manada”. Així que Agnés Mateus i Quim Tarrida, els creadors de l’espectacle, tenien munició més que suficient perquè la representació estigués carregada de ràbia i el públic, en conseqüència, s’inflamés com un misto a la gasolina.

Perquè Rebota rebota y en tu cara explota (així, sense comes) és una crua i torbadora reflexió sobre el masclisme i la violència de gènere, i com els éssers humans –tots– ens ho mirem des de la barrera sense moure un dit. Com s’entén, doncs, que cada setmana morin assassinades dues dones de mitjana a casa nostra i la xacra continuï com si res?

Rebota rebota y en tu cara explota’ es pot veure a l’Espai Lliure. © Quim Tarrida

Mateus, artista multidisciplinària, bregada en espectacles de Rodrigo García, Simona Levi, Roger Bernat o Juan Navarro, sua la cansalada i etziba una bufetada majúscula a la nostra passivitat. A través del ball, a través de les cançons, vestida de núvia (si cal), vestida de pallasso sinistre (si cal, també), mitjançant projeccions de paisatges desolats amb cossos de dones inerts abandonats a la seva sort… Qualsevol llenguatge és vàlid per a denunciar la humiliació –expressa o inconscient– que pateix la meitat més u de la població.

Embolicada amb el paper de la cel·lofana de l’humor, l’obra dispara missatges inequívocs que congelen la rialla de l’espectador, tan bon punt pren consciència del que li acaben d’engaltar. Des d’una bateria d’acudits masclistes –d’aquells que quan érem adolescents ens feien tanta gràcia i que humoristes casposos no es cansaven d’explicar a programes de gran audiència de la televisió– fins a una llista de substantius i d’adjectius d’allò més comuns però que degudament col·locats esdevenen insults. Mateus també repassa, de forma delirant, infinitat de personatges populars, reals o extrets de contes infantils, i de com en són d’influents (i perniciosos!), els seus models de conducta! No se n’escapa ni un: la Jane del Tarzán, la Julieta del Romeu, la Frozen, la Sireneta, la Ventafocs, la Bella Dorment, en Dumbo, la Pocahontas, la Barrufeta (una rossa per a 105 barrufets, això és res!), Heidi i la seva amiga Clara, i per què no, la Letizia, reina d’Espanya, i les seves operacions de cirurgia estètica. L’inventari es complementa, per contra, amb una llista de noms desconeguts, una llista d’heroïnes i dones importants que tristament ningú sap qui són, i per una altra que tothom controla… però que porten el cognom del marit.

Rebota rebota y en tu cara explota’ es pot veure a l’Espai Lliure. © Quim Tarrida

“Ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint”, expressen Mateus i Tarrida. Tots dos pretenen dir les coses pel seu nom i perdre la por a les paraules, que ens emmanillen. Rebota rebota y en tu cara explota, estrenada al festival TNT el setembre de l’any passat i Premi a la Crítica 2017 a Noves Tendències, té més validesa per allò que suggereix que no tant per allò que mostra. Diu Estrella Montolío, catedràtica de Lingüística Hispànica de la Universitat de Barcelona i assessora en Comunicació, que la manera d’usar el llenguatge i les paraules determina la qualitat de les nostres relacions, personals i  professionals, individuals i corporatives. Cert. La importància del llenguatge pren aquí una dimensió reveladora. De com un mot pot resultar un bàlsam, una carícia, o un punyal feridor, i com l’elecció que en fem ens defineix com a individus.

L’obra acaba amb una nova i esfereïdora llista: la de totes les víctimes de la violència de gènere que hi ha hagut a Espanya des de 2015 (més de 300), i amb uns merescudíssims aplaudiments del públic a peu dret, durant llarga estona. Rebota rebota y en tu cara explota és un espectacle que, tristament, no caduca: una obra necessària i que es mereix tenir un ampli recorregut.