Afasians fascinants

13.05.2016

El cicle Noves Escenes a la Pedrera ha començat de forma explosiva. Les antigues cotxeres de la Casa Milà han acollit la preestrena d’Afasians – The last conference, un espectacle de loscorderos.sc i Za! Conferència quàntica, sorollisme, dadaisme i el gat de Schrödinger. Miauuuuu.

Afasians - The last conference, de loscorderos.sc & Za!

Afasians – The last conference, de loscorderos.sc & Za!

Baixar per la rampa que porta a l’antic garatge de la Pedrera suposa una experiència relaxant: s’agraeix abandonar un Passeig de Gràcia ple de soroll, turistes i franquícies per endinsar-se al ventre de la balena de pedra gaudiniana. Entrem a l’auditori i ja ens trobem un Za i un cordero (Gato Pérez Reverte i El Puma.cat) interpretant clàssics del karaoke al teclat, mentre els altres dos ens reben, ens donen el programa del congrés i ens prometen cerveses que mai arriben. Aquesta “entrega de documentació” és amenitzada per un repertori de cançó lleugera felina, amb joies com Bailar con gatos es bailar (de Sergio Dalma / Josep Gatdevila), Por un beso de la gata yo daría lo que fuera (de Jarabe de Gato) o Mi gato hace uy, uy, uy (de Rosario Flores) (aquí no se m’acut cap joc de paraules).

Comença llavors la conferència pròpiament dita, amb tot el públic assegut (encara amb la il·lusió de la cervesa), i els afasians es presenten en un discurs on cada lletra és dita de forma independent per un membre de la tribu. Carles Santos meets El Gran Dictat. Tenen una taula màgica i lluminosa, que els il·lumina la cara com als membres de Queen al videoclip de Bohemian Rapsody, i ens expliquen una complicada teoria sobre “el aquí y el allí”, “El noyotros y la destrucción del yo”, tot repetint el seu mantra metafísic (i patafísic): “no nos miran los que nos miran, nos miran los que no nos están mirando”.

L’espectacle és un viatge sonor i físic fet d’ones quàntiques, partícules, micròfons, vibracions i percussió corporal distorsionada. El discurs és cridat, cantat, recitat, no sabem si en gibberish, gobbledygook o dit al revés, un galimaties amb més sentit del que sembla (“Lo moderno, lo cool, lo modernista, es ser onda”) i on es diuen grans veritats (“El mito de Schrödinger es como la Teoría del Bocadillo Vegetal: hasta que no se abre no se sabe lo que hay”). També veiem demostracions pràctiques (i físiques) de com és possible estar dret i assegut al mateix temps, en una dimensió o en l’altra, viu i mort alhora. Els Za! toquen una taula, un sofà o els cossos dels corderos, demanen silenci mental al públic i fan dudupà, dudupà. La integració de les accions físiques dels actors amb l’espai sonor dels músics en algun moment no acaba de quallar, anant cadascú per la seva banda, i el talent i la gràcia dels Za! eclipsa per moments les evolucions físiques dels xais. Els de Calonge i Terrassa són únics, genialoides, i la seva presència escènica és incontestable.

La il·luminació de Cube.bz és un altre dels elements genials de l’espectacle, una solució efectiva, sorprenent i humorística al mateix temps, pràctica i fàcil de transportar. Un cop més, els Cube.bz demostren el seu enorme talent i creativitat (només cal fer un passeig per la seva web). Un dia hauríem de parlar amb ells. Seriosament.

Afasians és un espectacle que té el seu origen en una càpsula de 15 minuts que els dos duos van presentar ara fa quatre anys al Mercat de les Flors, batejada com Es perimental. El muntatge s’estrenarà aquest mes de juliol al Festival Grec i passarà pel Sâlmon la propera tardor. Estem segurs que els quatre animalots acabaran de pulir i perfilar l’espectacle, o sigui que no sigui lluços i facin-me el favor de no perdre’s els Afasians, si se’ls troben a algun lloc. Si us plau.

S-i u-s p-l-a-u.